La Comunitat Valenciana va ser la quarta que més queixes al Defensor del Poble va presentar durant 2016, mentre que les sol·licituds d'interposició de recurs d'inconstitucionalitat van procedir principalment de Madrid i Andalusia, segons la Memòria d'aquesta institució.

La distribució geogràfica dels escrits dirigits a la institució dirigida per Soledad Becerril respon a factors demogràfics, és a dir, que les comunitats més poblades són en general les que concentren un major nombre d'escrits. En les queixes que el ciutadà pot presentar si considera que en la seua relació amb les administracions públiques s'han vist vulnerats els seus drets, Madrid se situa al capdavant amb 5.216 requeriments.

Per darrere es troben Andalusia (2.165), Catalunya (1.425) i la Comunitat Valenciana (1.375). Després apareixen Castella i Lleó (1.095), Castella-la Manxa (789), Canàries (645), Galícia (622), Múrcia (559), Aragó (428), Astúries (318), Extremadura (300), País Basc (287), Balears (282), Cantàbria (196), Navarra (156), La Rioja (100) i les dues ciutats autònomes de Melilla (83) i Ceuta (43).

En el conjunt d'Espanya, les queixes remeses al Defensor del Poble van baixar un 7,5% en 2016 fins a les 16.485, un descens que contrasta amb l'augment del 17,8% de les recomanacions, suggeriments i recordatoris de deures legals a les administracions fetes per la institució, que van sumar 1.771.

Entre els assumptes que han despertat més inquietud en la ciutadania, destaquen la lentitud de l'administració de justícia, els problemes fiscals, la demora en els tràmits per a obtenir la nacionalitat i la seguretat pública. També han suscitat queixes els serveis públics essencials com els talls de subministrament elèctric, els temps d'espera per a les operacions quirúrgiques, els sorolls en les grans capitals, la contaminació atmosfèrica i els problemes d'habitatge.

La defensora del Poble, Soledad Becerril, va lliurar dimarts passat a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, la Memòria Anual de 2016 que arreplega l'activitat de la institució en un any en el qual les qüestions que més han preocupat als ciutadans han sigut la funció i l'ocupació pública, l'administració de justícia, l'activitat econòmica i les migracions.

La institució va incrementar en un 67% les seues actuacions d'ofici fins a aconseguir els 872 expedients i va tramitar 39 sol·licituds de recursos d'inconstitucionalitat, un 20,4% menys que en 2015.

Els ciutadans també poden recórrer al Defensor del Poble per a la interposició de recursos davant el Tribunal Constitucional. La majoria de les sol·licituds rebudes van procedir de Madrid, d'on van eixir 12 de les 39 peticions. Mentre, des d'Andalusia es van dirigir vuit peticions de recurs, tres de la Comunitat Valenciana i Murcia i dues des de Galícia, Balears, Aragó i Catalunya. Una sol·licitud va partir des d'Astúries, País Basc, La Rioja, Castella i Lleó i Canàries.

L'informe de 2016 arreplega a dos ajuntaments de la Comunitat, els de Gilet i Rocafort (Valencia), en la llista d'administracions “no col·laboradores o entorpidores”, és a dir, que no han respost als requeriments de la institució. En el cas de Gilet, cita el silenci a una sol·licitud de reparació de desperfectes en una façana en col·locar un senyal de tràfic. A Rocafort, critica la falta de resposta, després de tres peticions, a una reclamació de responsabilitat patrimonial.