Comunitat Valenciana

PP acusa el PSPV de "clavar el genoll" amb el requisit lingüístic i els socialistes creuen que era de "sentit comú"

  • VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
Ple de les Corts Valencianes
Ple de les Corts Valencianes
CORTS VALENCIANES/FLICKR
Ple de les Corts Valencianes

El diputat del grup popular en les Corts Luis Santamaría ha criticat este dimecres que el requisit lingüístic que es preveu en la futura Llei de Funció Pública ha sigut una "imposició" de Compromís a un PSPV que "torna a clavar el genoll", mentre que el portaveu socialista, Manolo Mata, ha defès que el seu programa electoral ja ho contemplava i es tracta d'una mesura de "sentit comú" per a garantir la cooficialitat efectiva.

Diputats de tots els grups parlamentaris han eixit al pas de l'acord aconseguit entre sindicats i Generalitat entorn del requisit lingüístic per a accedir a l'ocupació pública de l'administració autonòmica que contempla l'esborrany de l'avantprojecte de la Llei de Funció Pública de la Comunitat Valenciana, que arreplega que el Consell haurà d'aprovar, en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la norma, un reglament que regule el nivell de valencià exigible per a accedir a un lloc.

Si en un any no s'ha desenvolupat este reglament, per a l'accés als grups de funcionariat A1, A2 i B caldrà acreditar el certificat de coneixement de la llengua C1, equivalent al Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements del València.

Per a Santamaría, el coneixement del valencià com a llengua cooficial a la Comunitat ha de ser considerat un mèrit i no un requisit, perquè "no és de sentit comú imposar-ho, pot impedir que els millors accedisquen a l'ocupació pública".

Al seu parer, esta ha sigut una "imposició" de Compromís a un PSPV que és "un convidat en l'acció política d'este govern" i ha avançat que des del PP s'està estudiant si es porta o no als tribunals.

Mata, per la seua banda, ha felicitat el Consell per l'acord perquè la llei "garantirà una cosa que és de sentit comú" i és que s'aplique l'Estatut i es garantisca la cooficialitat de les llengües, al mateix temps que ha posat en valor que "s'ha fet amb el màxim consens" perquè "garantix que en les oposicions de 2017 i potser en 2018 la gent no estarà necessitada d'eixa acreditació" i també es diferencien nivells de coneixement segons la responsabilitat.

Per al portaveu socialista, este és "un procés de reciclatge" que no pertorbarà l'activitat de l'administració, ha assegurat que hi haurà cursos de formació i "no es tracta d'imposar res a ningú", sinó que s'impose "el sentit comú" perquè a la Comunitat es parlen dues llengües i els funcionaris "d'ací a uns anys en la seua globalitat ho faran".

"Si algú es molesta a veure els programes del PSPV i el que ha dit tota la seua vida, veurà que ací no hi ha ningú davant ningú i el que està fent és practicar les polítiques que ha volgut practicar durant molts anys", ha asseverat després de les crítiques del PP.

Jordi Juan (Compromís) ha mostrat la seua satisfacció davant este "acord històric" aconseguit amb "consens" i que suposa "un pas important per a la normalització del valencià" perquè tots els ciutadans tenen dret -ha prosseguit- "a què se'ls atenga en la seua llengua" i la valenciana és l'última autonomia amb dos llengües oficials a traure avant el requisit lingüístic.

Des de Podem, la diputada Sandra Mínguez ha defès este requisit per a poder "garantir els drets lingüístics dels valencians" i perquè "enriquix l'administració pública". Ha demanat, a més, que l'administració pose tots els mecanismes necessaris per a la transició i que no es deixe ningú de costat.

LLENGÜES, PER A "TENDIR PONTS, NO BARRERES"

Per la seua banda, el diputat de Ciutadans Emigdio Tormo ha criticat este requisit d'accés a la funció pública perquè "les llengües existixen per a tendir ponts, mai per a generar barreres" i açò "pot impedir a ciutadans accedir a un lloc públic", punt en el qual ell mateix s'ha posat com a exemple.

Així, després de definir-se com a "valencià pels quatre costats", ha explicat que ell i altres diputats d'altres partits no podrien

accedir a llocs de treball públics en no tindre la titulació requerida en valencià. Per açò, ha defès que el domini del valencià siga comptabilitzat com a mèrit i que en els processos de selecció prevalga sempre la capacitat de l'aspirant.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento