Han sigut més de 70 anys d'esforç comú i d'una intensa labor per promoure la preservació de l'entorn natural entre els veïns de la ciutat de València i els seus voltants. Milers de socis i voluntaris han format part en algun moment de les seues vides d'aquesta entitat els objectius de la qual són el desenvolupament de l'educació i l'esport a l'aire lliure i la conservació del medi ambient, la cultura i el patrimoni.

No obstant això, després de set dècades de trajectòria, i considerada una de les associacions amb més solera de la capital valenciana, el Centre Excursionista de València està a punt de tancar. Després de diversos anys enfrontant-se a importants problemes econòmics, els socis van decidir el passat mes de desembre en una assemblea celebrada amb caràcter extraordinari que la dissolució de l'entitat era la millor opció.

Fa uns anys van signar un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de València pel qual el consistori es comprometia a l'abonament d'una subvenció anual perquè pogueren pagar l'Impost de Béns Immobles de l'edifici adquirit per ells en 1993, un palauet del segle XVII situat en el centre històric de la ciutat. Aquestes ajudes, recalquen des del Centre Excursionista (CEV), “mai van ser a fons perdut sinó perquè poguérem seguir oferint els nostres serveis a la societat”, puntualitza el president en funcions, Santiago Herrero. “De fet, a part de les nostres activitats, que no són poques, en la nostra seu hem donat refugi a moltes xicotetes ONG”, recorda Carlos Ferris, portaveu.

Són múltiples les seccions en les quals es divideix el CEV i les activitats que realitza. Programen jornades d'escalada, caiac, espeleologia, senderisme, biciexcursionisme, voluntariat ambiental i reforestació, entre altres disciplines. A més, comptaven amb una escola de formació, Escola Valenciana d’Aire Lliure, en la qual s'impartien cursos sobre esports, naturalesa, animació i educació ambiental. Era tal el volum d'activitat que van arribar a tenir en nòmina a al voltant de 15 empleats a temps complet. Ara, després del ERE, tan solament tenen tres.

Amb l'arribada de la crisi van aparèixer les dificultats. L'Ajuntament de València va deixar d'abonar les quantitats acordades per a 2011 i 2012, “al voltant de 40.000 euros”, assenyala Herrero, qui calcula en uns 10.000 els euros que el CEV li deu al consistori en concepte d'IBI. En els últims temps, la subvenció municipal constituïa l'única font d'ingressos a part de la quota dels socis, el nombre dels quals també va començar a disminuir. “Ara som uns 450 però hem arribat a ser bastants més, cosa que ha ocorregut a tot arreu”, matisa Ferris.

Com a conseqüència d'aquesta situació, en 2012 l'entitat va entrar en concurs de creditors, després del qual van aconseguir un acord amb el jutjat per a cercar un pla de viabilitat que passava per aconseguir la renovació del conveni de prestació de serveis que en el seu moment van signar amb l'ajuntament. Però l'acord no ha arribat.

Paral·lelament, tots dos fan autocrítica i reconeixen que “probablement també vam fer coses malament, no tot ha sigut una qüestió externa, però esperàvem un major suport per part de les institucions”.

“Ara estem amb una ordre de desnonament que s'executarà el pròxim 28 de febrer i el nostre únic objectiu és trobar lloc per al nostre ampli arxiu històric i la nostra biblioteca, que sempre han sigut d'ús públic i ens agradaria que continuaren sent-ho perquè formen part del patrimoni cultural dels valencians”, explica Ferris, també director de l'Institut d'Excursionisme i Naturalesa, dependent del CEV.

Són conscients que no hi ha volta arrere. Prova d'açò és que aquesta setmana passada alguns voluntaris han estat en la seu de l'entitat per a arreplegar el material que utilitzen en les seues activitats i tota la documentació relativa a la gestió administrativa del centre. Alguns objectes intentaran vendre'ls i la resta “de moment ho anirem col·locant en els espais que amablement alguns socis ens han cedit en els seus propis habitatges”.

“És com si ens hagueren abandonat. Poquíssims polítics s'han acostat per a preguntar per tot el que estava passant i poder col·laborar amb nosaltres”, lamenten. En el cas del consistori asseguren que no hi ha hagut claredat per la seua banda, la qual cosa ha provocat incertesa. “Rebíem informació contradictòria. D'una banda ens transmetien que estaven treballant en l'assumpte però per un altre que no sabien si podrien donar-li eixida a la qüestió”, recorden.

En tot aquest temps s'han reunit en diverses ocasions amb tècnics municipals, “i fins i tot amb l'alcalde, Joan Ribó, vam arribar a conversar sobre la possibilitat de trobar un local alternatiu. Ens van oferir un espai però fins als mateixos empleats municipals van reconèixer que no disposava de les característiques i condicions per a albergar la biblioteca i l'arxiu històric”.

L'última de les reunions la van mantenir aquest dimecres 15 de febrer amb el regidor d'Urbanisme, Vicent Sarrià, qui els va traslladar l'opció de presentar una sol·licitud per a accedir a la recent convocatòria per a la cessió de locals municipals promoguda per la Regidoria de Patrimoni Municipal. En el cas d'aconseguir aquesta cessió, el local acolliria la biblioteca i l'arxiu històric perquè l'associació desapareix.

Tirant la vista arrere, la història del Centre Excursionista de València està plena de fites. Probablement les més cridaneres van ser l'expedició a Groenlàndia en 1970 i la primera ascensió valenciana al Everest en 1991. Però són innombrables els projectes en els quals han estat involucrats.

Després dels dramàtics incendis de la Calderona i el Penyagolosa de 1992, es van convertir en un referent en el voluntariat mediambiental. “La nostra labor complementava l'acció de l'administració en el terreny de la conscienciació i la difusió, arribant fins i tot a desenvolupar campanyes per les muntanyes valencianes en les quals participaven entre 150 i 200 voluntaris”, recorda Herrero, directiu des de principis dels anys 70. A més, han impulsat programes relacionats amb la conservació de la naturalesa, la protecció de cavitats o la promoció de l’ecoturisme tant en solitari com en col·laboració amb altres organitzacions ecologistes i dedicades al món rural.

També forma part del seu recorregut històric l'habilitació de refugis-escola en la Calderona, l'Alt Túria i el Penyagolosa, el marcatge d'una àmplia xarxa de sendes i el seu treball editorial, gràcies al qual han publicat desenes de llibres divulgatius. Aquest tancament “perjudica la salut cultural i ambiental de la ciutat, que perd un dels seus bucs insígnies”, lamenta Carlos Ferris.

Al centre, que es va fundar en 1946 i va sorgir de la ‘Colla Excursionista El Sol’, se li han concedit multitud de reconeixements durant aquests anys. Ha rebut la Medalla d'Or de la Ciutat, la placa d'or al mèrit esportiu de la Generalitat Valenciana, el premi del voluntariat ambiental de la Conselleria de Benestar Social i altres guardons que amb el pas dels anys han anat sumant valor sentimental. “Jo sóc el que sóc gràcies al Centre Excursionista, la meua estada en l'associació ha marcat la meua vida”, explica Herrero.

El desig dels quals han fet possible aquests últims anys de sensibilització mediambiental és “que es mantinguen els valors, l'ideari i l'esperit del que fou el CEV”. Alguns voluntaris ja estan buscant la manera. Potser és el moment de parar, recalcular la ruta i prendre un nou camí per a seguir transmetent als valencians l'amor per la naturalesa.