El Centre del Carme de València arranca la seua nova marxa com a centre de cultura contemporània amb 'Discursos Premeditats. Col·lecció Fundació Caja Mediterráneo', una mostra que marcarà un "punt d'inflexió" en la trajectòria d'este espai i que ocuparà pràcticament tot el recinte, més de 3.000 metres quadrats, amb més de cent obres, moltes inèdites, de 70 creadors, alguns d'ells premis nacionals, i repassarà l'art contemporani espanyol des de la Transició democràtica fins a l'actualitat.

La mostra, que s'inaugura este divendres i s'exhibirà fins al 23 d'abril, compta amb noms destacats com Carmen Calvo, Soledad Sevilla, Cristina Iglesias, Daniel Canogar, Cabello Carceller, Joan Fontcuberta, Carlos León, Rogelio López Cuenca, Antoni Abad, Esther Ferrer, Antoni Muntadas o José María Sicília.

Així ho ha destacat el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, durant la seua presentació al costat del director del Centre del Carme i gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont; el president de la Fundació Caja Mediterráneo, Luis Boyer; el regidor de cultura de l'Ajuntament d'Alacant, Daniel Simón; i la comissària de l'exposició, la conservadora del MACA, Rosa Castells.

El recorregut s'estructura al llarg de cinc eixos temàtics que s'han anat descobrint des de 2012, any en què la Col·lecció de la Fundació Caja Mediterráneo va ser depositada en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA), encarregat de la seua conservació i posada en valor. De fet, el MACA ha muntat ja huit exposicions temàtiques amb peces de la Col·lecció, encara que serà el Centre del Carme el primer lloc que mostrarà tantes obres alhora, moltes inèdites. La Col·lecció completa consta de 213 peces de 126 artistes.

El conseller Marzà ha ressaltat que esta selecció està cridada a ser "la millor exposició de 2017 en la ciutat de València". Al seu parer, "l'enfocament de la territorialización dóna els seus fruits" i s'ha pogut "importar a València allò que es fa bé en altres llocs", en este cas Alacant.

Sense comptar amb les activitats paral·leles que se'n van a dur a terme al llarg dels dos pròxims mesos, amb taules, xarrades i encontres amb els autors, esta mostra, "de primer ordre", té un pressupost de 45.089 euros, ha apuntat el director del Carme, José Luis Pérez Pont.

El també gerent del Consorci de Museus ha ressaltat que encara que seguixen sent "deficitaris", la Conselleria de Cultura ha augmentat en 300.000 euros el pressupost per a projectes expositius per a enguany fins a un total de 870.850 euros, un 65,70% més que l'any anterior. En didàctica i educació s'ha incrementat el pressupost en un 500%, amb 60.000 euros per a enguany, mentre el de difusió ha augmentat un 100%.

"EL SECRET MILLOR GUARDAT"

Per la seua banda, Boyer ha afegit que la Fundació Caja Mediterráneo és una entitat amb més de 140 anys d'història amb una especial sensibilitat cap a l'art i la cultura i que històricament sempre ha tingut molt present la idea de mecenatge. Així ha avançat que la seua intenció és renovar el conveni amb l'Ajuntament d'Alacant i el MACA i mentre s'assseuen a la taula a veure les condicions, la seua idea és que es prorrogue el conveni actual de forma anual.

Des del consistori alacantí, l'edil de Cultura ha volgut agrair el "esforç" de la Conselleria i del Centre del Carme perquè el MACA "deixe de ser el secret millor guardat" d'Alacant i ha destacat el "rescat" de la "cultura del sud".

RECORREGUT EXPOSITIU

La comissària d'estos 'Discursos premeditats' i conservadora del MACA, Rosa Castells, ha sigut l'encarregada d'explicar el recorregut expositiu. Al llarg de sis sales, el Centre del Carme presenta cinc propostes que permeten descobrir tant els artistes com les tendències estètiques i conceptuals de l'art espanyol contemporani. Destaquen per la seua singularitat les peces d'Ángeles Marco, la cabina de Jaume Plensa, la instal·lació de Cristina Iglesias que dóna la benvinguda a l'exposició, les taules de Pepa Agut i els autoretrats d'Esther Ferrer.

Baix el títol 'El buit és un lloc on recolzar-se' (claustre gòtic i sala Carlos Pérez) s'exhibix l'obra de dotze dones que volen remarcar el paper de la dona en la història recent de l'art espanyol. Rosa Brun, Carmen Calvo, Patricia Dauder, Esther Ferrer, Susy Gómez, Cristina Iglesias, Eva Lootz, Mireya Masó, Ángeles Marco, Soledad Sevilla, Montserrat Soto i Amparo Tormo mostren les seues peces en este espai.

Seguix amb 'Genealogies silencioses' o 'Aires de família' (sales Contraforts i Goerlich) en el qual els artistes tenen en comú el procés de creació, un procés fragmentat, fet trossos i que deixa veure l'estructura de l'obra amb la sensació de nuesa o desprotecció. Ací es poden veure les obres de José Ramón Amondarain, Jon Mikel Euba, Pello Irazu, Manu Muniategiandikoetxea, Sergio Prego i Santiago Sierra.

'De la naturalesa humana o l'art com a espai de resistència' (sala Ferreres) busca espectadors crítics a través d'obres realitzades amb tècniques i suports molt diversos. Narratives entorn del cos humà com a figura, individu o fragment, però també com a summa o multitud. En este eix temàtic es mostren les peces d'Antoni Abat, Pep Agut, Cabello-Carceller (Hel·lena Cabello/Ana Carceller), Daniel Canogar, Jordi Colomer, Juan Delcampo (col·lectiu compost per Pedro G. Romero, Abraham Lacalle, Chema Cobo i Luis Navarro), Federico Guzmán, Juan Hidalgo, Rogelio López Conca, Rafael Lozano-Hemmer, Enrique Marty, Pedro Mora, Antoni Muntadas, Ester Partegàs, Carlos Pazos, Javier Peñafiel, Javier Pérez, Jaume Plensa, Albert Porta, Jana Sterbak, Francesc Torres, Juan Ugalde, Eulalia Valldosera, Javier Vallhonrat i Santiago Ydáñez.

Per la seua banda, 'A manera de reflexió' (sala temporal primer pis) convida a la reflexió en tots i cadascun dels seus significats, des de l'acció a este efecte, amb obres d'Ignasi Aballí, Jordi Alcaraz, José Manuel Ballester, Joan Fontcuberta, Joan Hernández Pijuán, Lluís Hortalà, Prudencio Irazábal, Oliver Johnson, Carlos León, Íñigo Manglano-Ovalle, Antonio Fondes, Nicolás Munuera, Antonio Emmurallat, José Antonio Orts, Jesús Pastor, José María Sicília i Darío Urzay.

Finalment, 'Arquitectura prematura' (sala Dormitori) sorgix de la interacció d'obres i artistes entorn del descobriment de la poètica d'una arquitectura prematura però present i formalment responsable de crear espais literaris com a escenes aïllades d'un somni. L'habitació es convertix en urgència i en matèria plàstica. Chema Alvargonzález, Isidro Blasco, Dionisio González, Miquel Mont, Pedro G. Romero i Daniel Gutiérrez Verbis indaguen en allò que normalment no mirem o no volem mirar.