Les empreses químiques i les farmacèutiques són les que més facturen a la demarcació de Barcelona, amb un 7,3% del total de la facturació, seguides de la tipologia 'altres tipus de comerç a l'engròs' (6,5%), i les de vehicles de motor i altres materials de transport (6%).

Així ho assenyala un estudi sobre l'estructura empresarial de la zona que ha presentat aquest divendres la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens, que ha assenyalat que l'informe, que és el primer que es fa d'aquestes característiques i que a partir d'ara es realitzarà anualment, vol ser una eina per "teixir estratègies econòmiques per donar suport al teixit productiu i veure on s'han de dirigir els recursos".

El document mostra que les prop de 90.000 empreses que hi ha a la demarcació de Barcelona van facturar, l’any 2014, prop de 266.000 milions d’euros, que representen el 83,8% de la facturació total catalana. Aquestes companyies apleguen el 81,3% del nombre d’ocupats (1.214.684).

L'estudi també assenyala que les empreses que més facturen no són les més rendibles ni les que més ocupen. Així, el sector químic i farmacèutic està a la vuitena posició pel que fa a generació d'ocupació -concentra el 4% dels ocupats- i en primer lloc se situa el sector serveis, amb un 10,1%; seguit d’activitats professionals, científiques i tècniques (7%); i l’Hostaleria, amb un 6,5%.

D'altra banda, l'informe analitza els 38 sectors econòmics des de l’òptica de beneficis i estableix que els sectors amb més facturació no són necessàriament els que tenen resultats més beneficiosos. Així, les activitats financeres i d’assegurances lideren aquest rànquing amb uns resultats d’explotació relatius del 41,1%. En segon lloc es troben les activitats professionals, científiques i tècniques (19,5%), i en el tercer, el transport i l'emmagatzematge (17,2%).

En canvi, les activitats immobiliàries i la construcció d’immobles d’enginyeria civil, que ocupen el segon i el tercer lloc en nombre d'empreses respectivament, registren pèrdues en els resultats d'explotació, d'un -20,9% i un -18%, respectivament.

Pel que fa la dimensió empresarial (segons facturació anual), 8 de cada 10 empreses facturen menys d'un milió d'euros i un 22,2% més d'un milió euros (d'aquestes, el 15,8% facturen entre 1 i 5 milions d'euros; el 3,5%, més de 10 milions d'euros; i el 2,9%, entre 5 i 10 milions d'euros). Per tant, segons l'informe, el país continua sent de mitjana i petita empresa.

L'estudi també analitza l'antiguitat de les empreses i conclou que el 82% d'aquestes tenen menys de 25 anys (un 47,8% van ser creades entre 1990 i 2004 i el 34,5% entre el 2005 i l'actualitat). Només el 17,7% tenen més de 25 anys. Per tant, la demarcació de Barcelona es caracteritza per tenir empreses petites i noves, que s'han renovat malgrat la situació de crisi econòmica. Presenten un nivell d'emprenedoria superior a la mitjana espanyola.

Cadascuna de les vint primeres empreses amb un major volum de negoci de la demarcació genera una facturació de més de mil milions d'euros anuals.

Entre aquestes vint societats mercantils, es troben les empreses d'automoció Seat, Volkswagen Audi España i Nissan Motor Iberica, les empreses del grup Gas Natural, l'empresa de comerç al detall Lidl Supermercados, les empreses del grup de distribució d'energia Endesa, l'empresa alimentària Nestlé España, l'aerolínia Vueling Airlines, les empreses del grup constructor Fomento de Construcciones y contratas, l'empresa química Basf Española, l'empresa tèxtil Punto FA (que comercialitza la marca Mango), l'empresa multinacional del sector alimentari Cargill, l'empresa immobiliària del grup CaixaBank Buildingcenter, i la fabricant de perfums i productes de cosmètica Antonio Puig.

Segons la distribució territorial de la facturació, el Barcelonès concentra prop del 50% de la facturació i, en concret, Barcelona, el 44%. Una dada motivada per dos factors: les empreses que realitzen l’activitat directament a la ciutat de Barcelona però, també, empreses que realitzen l’activitat productiva fora de Barcelona i tenen la seu social a la capital catalana.

Seguit del Barcelonès, el Baix Llobregat amb un 18,3%, el Vallès Occidental (15,3%) i el Vallès Oriental (5,8%) son les comarques amb més facturació. Per municipis, Barcelona suma 118.065.348 milers d’euros; Martorell 10.549.061 milers d’euros; El Prat de Llobregat, 9.301.472; L’Hospitalet de Llobregat, 9.265.090; Sant Cugat del Vallès, 6.159.799; i Montcada i Reixac, 4.795.810.

L’estudi també recull la distribució territorial segons xifra de negoci per càpita: hi ha tres comarques per sobre de la mitjana de la demarcació (48.138 euros/habitant), que són el Baix Llobregat (60.209 euros/habitant), el Barcelonès (59.021 euros/habitant) i Osona (54.131 euros/habitant). Osona s’incorpora a aquest lideratge pel pes de la facturació del sector agroalimentari, un sector que ha aconseguit consolidar-se i créixer malgrat la crisi.

Pel que fa al còmput per municipis, el que té la xifra de negoci per càpita més alta és el de Santa Maria de Miralles, on té la seu l’empresa Petromiralles. A continuació, se situen Les Masies de Voltregà (La Farga, Bon Preu); Gurb (Casa Tarradellas); Martorell (Seat, Cargill) i Castellbisbal (Compañía Española de Laminación).

Pel que fa l’ocupació en relació a la població, l’estudi destaca que l’eix format per les comarques del Barcelonès i Vallès Occidental lideren la concentració dels llocs de treball, seguit de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Osona i Vallès Oriental. A continuació se situen les comarques del Berguedà, Bages i Anoia i, per últim, les comarques de Maresme i Garraf, que són les que tenen menys concentració d’ocupats.

Al Barcelonès hi ha ubicades les seus socials d’empreses, moltes d’elles multinacionals, que realitzen la producció en d’altres territoris. A la comarca hi ha 39.766 empreses (5.209 SA i 34.557 SL) que facturen 131.330,2 milions d’euros.

És la segona comarca amb una major diversificació del teixit empresarial. Els cinc primers sectors per volum de negoci apleguen el 37,8% de la facturació total, mentre la mitjana de les comarques gira a l’entorn del 50% de la facturació.

És una comarca de serveis, ja que el 62,1% de la facturació total procedeix d’activitats de serveis, el percentatge més elevat de les 12 comarques barcelonines.