En el cas de l'alcalde, el tribunal el considera autor d'un delicte continuat contra l'ordenació del territori -igual que al seu fill- i a més d'un altre de prevaricació urbanística, pels quals també els imposa el pagament d'una multa i inhabilitació. En tots dos casos, es considera provat que concorre la circumstància modificativa de la responsabilitat de l'existència de dilacions indegudes perquè la causa s'inció en 2008, va haver-hi dos anys sense impuls processal, una demora en l'última fase de la investigació i lentitud en el procés intermedi.

En canvi, la sala ha decidit absoldre tots dos i dos responsables d'immobiliàries del delicte d'estafa del que havien sigut acusats en entendre que els compradors coneixien l'existència d'irregularitats administratives i que s'estava construint sobre sòl rústic, per la qual cosa no podien inscriure les cases fins a passats quatre anys.

El tribunal ha rebutjat així els arguments del primer edil, qui havia assegurat en el juí que amb prou faenes tenia coneixement de la normativa urbanística, que ho portaven entre tots els components del ple i que era conscient de les objeccions de legalitat que hi havia sobre les llicències però això era "habitual en tota la Comunitat Valenciana que succeïra així".

La sala ha considerat provat que l'alcalde, que havia sigut administrador únic de la constructora de la qual es va fer més tard carregue el seu fill, es va posar d'acord amb ell per a construir vivendes en tres polígons de Zarra, en terrenys no urbanitzables, en parcel·les inferiors a 10.000 metres quadrats, emparades en llicències concendidas pel ple municipal des de 2003, a pesar que la llei prohibia eixa activitat. D'esta manera, van arribar a executar materialment almenys 25 edificacions destinades a cases.

Entre altres mitjans de prova obtinguts en el juí, en el qual van declarar 72 testimonis, la sala destaca el testimoniatge de dos agents de la Guàrdia Cvil, que van ratificar el seu atestat i que van comprovar in situ fins el 77 parcel·les amb xalets construïts sobre sòl rústic, acabades o en fase de construcció, disseminades però que afectaven a tres polígons del terme municipal. En estes zones no hi havia vials, ni enllumenat, ni connexions ni fanals, canalització o clavegueram.

Segons el tribunal, pare i fill es van posar d'acord i van arribar a executar materualmente 41 edificacions destinades a vivendes tot i conéixer que no ho permetia la legislació i que es van concertar amb dos immobiliàries per a la promoció i venda de les cases a ciutadans estrangers, majoritàriament de nacionalitat anglesa. La sala conclou que 25 d'eixes vivendes van ser construïdes finalment per l'empresa del fill, mentre que de les restants, unes consta que les van edificar altres firmes i en unes altres no hi ha dades suficients per a poder afirmar-ho.

Per al tribunal, existix una relació directa entre l'adquisició de les participacions de la contrutora pel fill de l'alcalde amb l'activitat constructiva i la concessió de llicència pel ple municipal. Eixa activitat va contribuir a "dotar d'aparienciad i legalitat" a les construccions que l'empresa estava realitzant.

Pel que fa al compradors, la sala considera que tots van comprar les parecel·les rústiques, alguns van construir vivenda i altres no, alguns no es van plantejar que existira irregularitat en l'edificació; uns altres sí sabien que hi havia inconvenients administratius subsanables i uns altres pensaven que era "la manera espanyola de fer les coses". No obstant açò, van adquirir el que s'havien proposat, van rebre el contractat i estaven satisfets, per la qual cosa la seua satisfacció és plena sense tindre res que reclamar.