El ple del Consell ha donat llum verda este divendres al decret de plurilingüisme educatiu, que començarà a aplicar-se el pròxim curs en el segon cicle d'Infantil i les aules experimentals de dos anys i que pretén "corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada i la falta de domini efectiu de l'anglés com a llengua de comunicació internacional".

La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha explicat que este nou marc naix "com a conseqüència del fracàs d'anteriors normes que no han donat resposta a les necessitats de la societat" perquè el decret vigent fins a hui "partia de la falsa premissa de l'equiparació de castellà i valencià" a l'ús social.

El decret, que culminarà la seua implantació en 2023 en Batxillerat, regula l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència a l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l'ensenyança no universitària.

Oltra ha explicat que amb esta norma "es defineix el sistema escolar valencià com un sistema educatiu plurilingüe que té com a llengües curriculars el valencià, com a llengua pròpia; el castellà, com a llengua oficial de l'Estat; l'anglès, com a llengua de comunicació internacional" i, com a novetat permet tindre en compte "altres llengües que puguen ser familiars o associades a fenòmens migratoris o que tinguen presència segons la realitat de cada centre".

Segons ha dit, el valencià serà la llengua d'ús general en l'administració educativa i els centres hauran de promoure el seu ús "normal", mentre que la formació del professorat per a la capacitació per a impartir classe en diferents llengües és un dels punts més importants. S'exigirà, ha precisat, un C1 per a acreditar esta competència lingüística.

La Conselleria distribuirà formadors plurilingües pel territori amb l'objectiu d'assessorar als equips docents dels centres educatius i generar materials didàctics que permeten fer tractaments integrats de llengües en les aules.

A més, Oltra ha destacat que s'incorpora l'avaluació del model cada quatre anys, quan es contrastaran els resultats i el nivell de competència de cada centre.

Segons ha dit, respecte a l'esborrany inicial de la Conselleria s'han fet canvis en acceptar totes les objeccions plantejades pel Consell Jurídic Consultiu (CJC), tot i que ha precisat que "no estaven sobre el fons de l'assumpte, sinó més de qüestions normals, de legalitat formal".

El model plurilingüe s'estructura en tres nivells: Bàsic, Intermedi i Avançat. Les diferències entre nivells són la distribució d'hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. És a dir, quantes hores es fan en anglès, en valencià i en castellà, donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.

El decret té la incorporació de l'àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix a sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l'anglès, segons el nivell.

En este punt, Oltra ha subratllat que este decret reforça l'oralitat en l'ensenyament de llengües estrangeres, especialment l'anglés, perquè "molta gent ha donat molts anys anglés, gramàtica, i a l'hora de parlar-ho troba moltes dificultats", per la qual cosa es pretén usar la conversa com a eina d'aprenentatge.

L'objectiu d'estes sessions és augmentar la comprensió i l'expressió d'idees sobre els temes més pròxims; dotar d'eines comunicatives per a desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar l'opinió mitjançant eines com, per exemple, els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d'enginy i dramatitzacions.

El decret està basat a l'aprenentatge integrat de llengües (AICLE): el que s'aprèn en la classe de valencià serveix per a la d'anglés, els continguts de castellà serveixen per a aprendre valencià, etc.

Els centres educatius proposaran quin nivell volen prendre com a punt de partida, en una decisió avalada per 2/3 del Consell Escolar, i l'Administració serà la que validarà i aprovarà esta proposta.

A més, la Conselleria d'Educació certificarà els nivells de competència lingüística en valencià i en anglès als nivells intermedis i avançats del programa. Així, bona part de l'alumnat tindrà títols en llengües sense haver d'examinar-se en la JQCV o en les escoles oficials d'idiomes.

A banda de l'educació obligatòria, este decret té en compte també els ensenyaments de Formació Professional i Formació d'Adults, que fins ara no s'incorporaven a la normativa de plurilingüisme.

El nou decret que es presenta està fet des d'una perspectiva no només educativa, sinó també social. Així, també s'estableixen els mecanismes de col·laboració amb la futura corporació de ràdio i televisió públiques, per exemple, als quals es demana l'emissió de materials en anglés, a més del valencià vehicular, per a reforçar socialment el plurilingüisme.