Així, la sala manté la sentència de l'Audiència de València que va condemnar l'acusat a 16 anys de presó per abusar de les dues menors -huit en cada cas-,- una d'elles de 10 anys i una altra de set en el moment dels fets, ocorreguts entre els anys 2006 i 2007 al cotxe propietat de l'ara condemnat o al de l'empresa per a la qual treballava.

Segons ha considerat provat la sentència de primera instància, l'acusat quedava amb la mare, que exercia la prostitució, i amb qui va mantindre relacions sexuals a Torrent, Algemesí o València. En estes trobades els acompanyaven les menors, de les quals després, en presència i amb consentiment de la mare, abusava.

L'acusat va recórrer la sentència al Suprem al·legant que s'havia infringit el seu dret a la presumpció d'innocència perquè en dedicar-se la mare a la prostitució, es generava el dubte que podria ser qualsevol client i no ell. Alhora, va qüestionar el reconeixement fotogràfic al qual va ser sotmès.

Tot i això, la sala manté que cal donar credibilitat al testimoni de la filla menor, que va narrar en el juí els fets, amb "profund malestar" i "símptomes evidents de pertorbació d'ànim". Este testimoni va ser ratificat per una psicòloga que va concloure que el seu testimoni era creïble, versemblant i fiable. "La menuda ho ha viscut en les seues pròpies carns", va relatar.

La mare de les menors també va recórrer al·legant que era molt més greu la conducta de l'altre acusat doncs es causa més dany a les víctimes el fet material dels abusos que en no evitar-los. Tot i això, la sala recorda que l'acusada tenia una posició de "garant" de la salut i integritat dels fills, com es preveu en el Codi Civil, mentre que en este cas hi ha un "comportament actiu" per part seua de portar a les filles a les trobades sexuals i d'instar-les a suportar els abusos.