Comunitat Valenciana

Ferrer (AVL) creu que l'ús del valencià està estable i advoca per "convèncer" i no "imposar"

  • "Imposar és dolent, no es pot fer, ha de ser convèncer. Això fa que no puge tant el percentatge, però qui entra ja no ix", ha dit.
  • El president, Ramón Ferrer, ha lliurat la Memòria de 2015 de la institució al president de les Corts, Enric Morera.
  • "Hi ha una sèrie d'elements que possibiliten l'ús social", per exemple "quan des de dalt es promulga i no només es promulga, sinó que es parla valencià", afirma.
Entrega de la Memoria de 2015 de la AVL a las Corts Valencianes
Entrega de la Memoria de 2015 de la AVL a las Corts Valencianes
CORTS VALENCIANES
Entrega de la Memoria de 2015 de la AVL a las Corts Valencianes

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha assegurat este dimarts respecte a la situació que es troba l'ús social del valencià que "no hi ha un retrocés, sinó estabilitat", i ha advocat per difondre'l des d'un aspecte lúdic. "Imposar és dolent, no es pot fer, ha de ser convèncer. Això fa que no puge tant el percentatge, però qui entra ja no ix", ha dit.

Així s'ha pronunciat Ferrer en declaracions als mitjans després de lliurar la Memòria de 2015 de la institució al president de les Corts, Enric Morera, qui ha destacat "la bona sintonia i la normalitat institucional que s'ha aconseguit entre el parlament i l'AVL, el que hauria de ser la cosa més normal".

Fruit d'esta normalitat, ha dit, "es fan les presentacions de les memòries, s'ha comptat amb la col·laboració de l'ens normatiu per a l'edició del mapa comarcal i el novembre vaig ser convidat a presidir una sessió plenària de l'AVL, la qual cosa és d'agrair i demostra esta col·laboració com a símptoma de la normalitat i del respecte de les institucions valencianes a l'ens normatiu de la nostra llengua".

Preguntat sobre l'ús social de la llengua vernacla, Ferrer ha assenyalat que la Comunitat "és àmplia" i, per exemple, a Castelló "està més fort" mentre a Alacant "desgraciadament està més feble".

En qualsevol cas, ha negat un retrocés i ha assegurat que el seu ús està estable, malgrat que "hi ha hagut un moment més baix" a causa de l'augment de la immigració, persones que "no parlaven valencià, òbviament", el que va fer baixar un poc el percentatge, circumstància que hui dia està recuperada.

Ha indicat que "hi ha una sèrie d'elements que possibiliten l'ús social", per exemple "quan des de dalt es promulga i no només es promulga, sinó que es parla valencià". "La gent imita", ha asseverat.

Així, i des de la seua experiència de 47 anys donant classe a la universitat, ha defensat que s'intente "convèncer" del seu ús davant de la imposició: "Si vas obligant, un pot examinar-se, aprovar i a partir d'ací oblidar l'assignatura; passa el mateix amb el valencià".

Requisit lingüístic

Preguntat sobre el requisit lingüístic per al personal de les administracions valencianes, ha ressaltat la importància que tots els ciutadans puguen comunicar-se en la seua llengua i respecte a si creu que hauria d'aparèixer a la llei de Funció Pública, ha dit que sí, tot i que ha matisat que "cal analitzar-lo bé" perquè "hi ha elements positius i negatius".

Ha explicat, per exemple, que "un senyor que està operant tal vegada no fa falta que domine el valencià" mentre un metge d'atenció primària "ha de saber valencià perquè jo, potser, no sé explicar-me d'una altra manera". "Però, fonamentalment, en un 99% hauria de ser", ha afegit.

Memòria 2015

Sobre la memòria, esta destaca com a iniciativa més important el Portal Terminològic Valencià (Porterval), un web que conté una recopilació lexicogràfica integrada per les unitats terminològiques específiques de determinats àmbits i per neologismes que, pel seu caràcter especialitzat o innovador, no estan al Diccionari Normatiu Valencià.

També subratlla el tancament de la primera edició en paper del Diccionari en octubre de 2015, una cosa que en tot cas no ha paralitzat el seu procés de revisió permanent a través de la versió informàtica. Segons l'AVL, durant 2015 l'impacte de les consultes telemàtiques al Diccionari ha estat de 5.330.680, xifra que duplica les de 2014.

Una altra de les accions que recull la memòria és la posada a disposició dels usuaris del Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL), aplicació informàtica que permet diferents tipus de consultes sobre paraules, expressions o estructures sintàctiques en una extensa base de textos des del segle XIII fins a l'actualitat. En el segon semestre de 2015 es van registrar 34.152 consultes.

Este mateix any, recorda la memòria anual, l'edició de l'Escriptor de l'Any ha estat dedicada a Carles Salvador i el ple de la institució ha aprovat dues declaracions institucionals: una sobre la Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les senyes d'identitat del poble valencià i una altra amb motiu de la constitució dels òrgans de representació i govern amb motiu de les eleccions.

L'AVL ha informat dos projectes normatius que afectaven a l'ensenyament en valencià, un sobre el projecte de decret elaborat per l'anterior Consell del PP sobre el currículum i l'ordenació general d'ESO i Batxillerat, i un altre ja del nou Govern valencià que modificava l'anterior.

En octubre de 2015 la institució va posar en marxa el Portal de la Transparència i el novembre va organitzar per primera vegada una jornada de posades obertes en Sant Miquel dels Reis.

Durant este exercici es va mantindre el patrocini de l'AVL al circuit de CulturArts per a la música i teatre en valencià, va continuar col·laborant amb l'Institut Ramon Llull (IRL) i, finalment, fruit de la col·laboració amb l'Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià es va presentar l'Oracional valencià'.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento