Comunitat Valenciana

Bombas Gens amaga un dels pocs exemples a València de refugi fabril de la Guerra Civil

  • Les obres de rehabilitació de l'antiga fàbrica han tret a la llum un refugi antiaeri construït probablement en 1938.
  • És un refugi de tipologia fabril, construït amb una estructura de formigó armat que té una sala principal per a l'allotjament dels treballadors.
  • La impulsora d'aquesta iniciativa és la Fundació Per Amor a l'Art, una entitat dedicada a l'art, la investigació i l'ajuda social.
Refugio hallado en Bombas Gens
Refugio hallado en Bombas Gens
DANIEL RUEDA
Refugio hallado en Bombas Gens

La rehabilitació de l'antiga fàbrica de Bombas Gens de València continua oferint nous capítols sobre la seua història. L'últim d'ells connecta l'edifici amb la Guerra Civil, ja que les obres han tret a la llum un refugi antiaeri construït probablement en 1938, tot i que no es coneix el seu expedient.

Es tracta d'un refugi de tipologia fabril, construït amb una estructura de formigó armat que té una sala principal per a l'allotjament dels treballadors de la fàbrica. Una estada de 21,64 m2 i 2,78 m. d'altura que té dos accessos: des del pati i des de l'interior d'una de les naus, detalla a través d'un comunicat la Fundació Per Amor a l'Art, l'entitat que impulsa el projecte per a convertir la fàbrica en un espai dedicat a la cultura, la investigació i l'obra social.

"El disseny original d'este refugi feia que les persones que s'allotjaven en ell pogueren rebre danys si queia una bomba, tant a causa de la seua ona expansiva com de la metralla. És per això que es va construir, com a escut, un gran pilar de formigó de secció octogonal. Al seu torn, també trobem en les parets regates que ens fan pensar que allà es col·locava una porta o placa metàl·lica que contribuïa a reforçar la tasca defensiva del pilar", exposa Paloma Berrocal, arqueòloga del projecte.

L'interior de l'estada no disposa de bancs correguts d'obra, habituals en altres refugis coneguts de la ciutat. Tot i això, sí que es conserven altres elements característics d'este tipus de construccions, com ara els rètols amb missatges dirigits als ocupants del refugi. En ells es donen una sèrie de recomanacions d'ús i higièniques com per exemple no fumar, no escopir o no tirar immundícies.

Han sobreviscut també al pas del temps el sòcol original de pintura, els tubs de ceràmica que actuaven com a respiradors, la voreja per on anava el cablejat de la llum i alguns suports de fusta de les bombetes. "Ens trobem davant d'un refugi d'especial valor, ja que és un dels pocs exemples que queda a la ciutat de tipologia fabril. Destaca a més el seu excel·lent estat de conservació", explica Berrocal.

Els testimonis orals que han arribat als nostres dies relaten que el refugi es va construir per l'elevat nombre d'atacs aeris que patia la fàbrica, després de ser confiscada pel bàndol republicà per a fabricar bombes de morter.

Així ho recorda Jesús Latorre, fill del gerent de Bombas Gens. "Els propietaris es van exiliar i al meu pare li van posar damunt un comissari polític i el van obligar a fabricar armament. Ho recorde perfectament perquè vaig viure en la vila fins que em vaig casar. La fàbrica, dedicada fins aleshores a l'elaboració de bombes hidràuliques, estava preparada per a fondre metalls i això li venia molt bé a la indústria armamentística. I per això ens bombardejaven constantment des de l'exèrcit contrari; passa que habitualment es confonien amb l'Hort de l'Estrella, que estava pròxim i tenia característiques similars", explica.

L'antiga fàbrica encara conserva vestigis d'esta intensa activitat bèl·lica. L'estiu passat, les obres que s'estan fent a l'edifici van desenterrar la carcassa buida d'una granada, i 6 projectils que van haver de ser retirats i explosionats de manera controlada pels Tedax.

Serà visitable

Esta troballa "afegeix més valor patrimonial si és possible a un dels edificis més emblemàtics de l'art déco a València". De la mateixa manera que el també recuperat celler medieval, es preveu que el refugi siga visitable.

Bombas Gens serà la seu de la Fundació Per Amor a l'Art. El projecte preveu la creació d'un centre d'art modern i contemporani dirigit per Nuria Enguita que ocuparà les cinc naus principals. A més, s'aixecarà un edifici amb una estructura integrada en el conjunt que comprendrà un centre de dia de suport convivencial per a xiquets del barri d'entre 6 i 16 anys en risc d'exclusió social, i el Centre de Coordinació de l'Equip Wilson, dedicat a la investigació i divulgació de la Malaltia de Wilson.

La impulsora d'aquesta iniciativa és la Fundació Per Amor a l'Art, una entitat dedicada a l'art (busca desenvolupar la sensibilitat artística a la societat posant la col·lecció 'Per Amor a l'Art' al seu abast), la investigació (estudia i divulga aspectes relacionats amb la malaltia de Wilson i altres malalties estranyes) i l'ajuda social (atén els més necessitats, sobretot xiquets en situació de vulnerabilitat).

Es preveu que, després d'obtindre les autoritzacions pertinents, la Fundació establisca la seua seu en Bombas Gens en la primavera del 2017 i desenvolupe allà el seu triple activitat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento