La Comunitat Valenciana exhibirà en la Fira Internacional de Turisme Fitur -que se celebrarà en Ifema Madrid del 18 al 22 de gener- la riquesa de la seua cultura, representada en la desena de béns patrimonials que compten amb el reconeixement de la Unesco, una llista que ha augmentat en 2016 amb la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat. D'esta manera, l'Agència Valenciana de Turisme pretén atraure el turista cultural i desestacionalitzar les seues visites.

El públic tindrà l'oportunitat de conèixer el ritual del foc de les Falles, la imponent Llotja de València, les petjades de l'art rupestre, la majestuosidad natural del Palmerar i la singularitat del Misteri d'Elx, la tradició del Tribunal de les Aigües de València i el colorit de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, entre altres atractius.

En 2016 la Unesco va convertir en bé universal el foc i la sàtira de les Falles, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat al desembre. La més popular de les festes de València se celebra al març en honor de Sant Josep i ompli els carrers d'enormes monuments efímers als quals emboliquen la pólvora, la lluentor de la indumentària i l'aroma de les flors que s'ofrenen a la Mare de Déu dels Desemparats.

Una altra de les 'joies' culturals de València és la Llotja de la Seda, emblema del gòtic civil europeu declarada Monument Històric Artístic Nacional en 1931 i Patrimoni Mundial per la Unesco en 1996. Construïda entre 1482 i 1533 es va dedicar, especialment, al comerç de la seda i simbolitza la riquesa i auge de la burgesia valenciana del segle XV.

La Unesco també ha beneït l'art rupestre de l'arc mediterrani, reconegut com a Patrimoni Mundial des de 1998 i que suposa la major concentració d'este tipus d'expressió artística de tot Europa. Data del final de la Prehistòria i alberga un excepcional grup de jaciments únics pel seu estil, com per la seua temàtica en la qual destaca la naturalesa i fauna i adquireix una importància la representació de la figura humana.

El conjunt ho formen 758 enclavaments, dels quals 301 es troben a la Comunitat Valenciana. A Castelló, destaquen els abrics del barranc de la Valltorta, a València, en la zona del massís del Caroig, a Bicorb, i a Alacant els abrics de la Gerga (Alcoi) o els jaciments de les valls d'Ebo, Alcalá, Gallinera o Laguart.

Elx (Alacant) aporta a esta nòmina tres béns. D'una banda, el Palmeral, un oasi de vida en la ciutat que concentra més de 200.000 exemplars, el major d'Europa, la qual cosa li va valdre l'any 2000 la consideració com a Patrimoni Mundial. D'altra banda, la ciutat il·licitana compta amb el Misteri d'Elx, drama sacre-líric que ofereix un testimoni viu del teatre religiós que es desenvolupava a Europa en l'època medieval i del fervor cap a la figura de la Mare de Déu. Des de 2001 figura com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible i des de 2008 com a Patrimoni Cultural Immaterial.

A més, també a Elx es troba el Centre de Cultura Tradicional Escolar, que arreplega de manera didàctica qui som i d'on venim, inclòs des de 2009 pel Comitè per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Unesco en el Registre de Bones Pràctiques.

De tornada a València, el Tribunal de les Aigües, declarat Patrimoni Cultural Immaterial en 2009, és una institució mil·lenària que regula l'aigua de la xarxa de canals i sèquies que nodreixen els camps de la Vega de València. És un model de justícia que es remunta als temps d'Al-Andalus i que segueix funcionant sent una de les institucions de Justícia mes antigues d'Europa.

Cada dijous de l'any, el seu president i 'síndics' es reuneixen en el costat dret de la gòtica Porta dels Apòstols de la Catedral de València per a arbitrar els problemes de l'aigua de les hortes que solen resoldre's de forma pacífica.

La Comunitat traurà pit en Fitur també de la Dieta Mediterrània, que es troba en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. En este àmbit, en els últims anys, la comarca alacantina de la Marina Alta s'ha convertit en un formiguer gastronòmic on conviuen rics restaurants tradicionals amb innovadors establiments guardonats amb estrelles Michelin. L'honor de ser el major exponent gastronòmic de la comarca correspon a Dénia, que la Unesco ha designat com a Ciutat Creativa de la Gastronomia dins del projecte 'Dénia&Marina Alta Tasting Life'.

Finalment, música, festa i espectacle s'uneixen en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Patrimoni Cultural Immaterial des de 2011. Es tracta d'una celebració originària del segle XIII que es rememora anualment el 7 i 8 de setembre.

Durant eixes jornades, la població es transforma en un museu viu que comprenen les celebracions litúrgiques en la basílica, el paisatge sonor de campanes i l'entorn monumental del segle XVII on es realitzen les desfilades processionals amb la participació de més d'1.400 figurantes.