L’Ajuntament de Barcelona calcula que una sisena part de la població està afectada per episodis persistents de pudors.

Més de 266.600 barcelonins (66.500 famílies), estan sotmesos a males olors com les que investiga la Generalitat a la Zona Franca.

Fonts de l’Ajuntament van admetre ahir a 20 minutos que gran part dels entorns de la Ronda del Litoral, fins més enllà de L’Hospitalet, és on més es detecten les pudors. En aquest sentit, admeten que les investigacions deriven cap a un seguit d’empreses de polígons del Prat, tot i que Medi Ambient està fent recerques també a la Zona Franca de Barcelona.

Episodis diferents

L’Ajuntament vol discriminar les diferents denúncies i evita barrejar episodis. Així, uns fets són els que afecten els veïns de la Zona Franca amb olors semblants al "pixum de gat"; uns altres, les pudors fecals a la Franja Litoral o la ferum a l’ecoparc del Fòrum.

En aquest punt, el regidor de Sant Martí, Francesc Narvàez, va explicar que estudien com pal·liar la pudor que provoca el rebuf del clavegueram al districte, especialment, a Diagonal Mar i el Poblenou en dies de pluja intensa.

Vigilar elements químics

Els treballadors de la Zona Franca no han patit "cap afectació" arran de la pudor industrial . "La salut i la seguretat no està afectada més enllà de les molèsties que pateixen per les males olors", afirmava ahir el responsable de Medi Ambient del sindicat UGT, Dionís Oña.

En cas que el causant de la pudor fos "un element químic", podrien plantejar-se sol·licitar al Consorci la creació d’un "laboratori" per localitzar les olors al polígon.

Sense comissió de Medi Ambient

La segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament, Imma Mayol, va reaccionar amb enuig ahir a les acusacions de falta de tarannà democràtic i amb connotacions franquistes que va rebre de l’oposició.

CiU, PP i ERC van decidir ahir abandonar la comissió de Sostenibilitat, Medi Ambient i Serveis Urbans i farà el mateix avui amb les d’Urbanisme i Hisenda.

La causa és la polèmica provocada per un informe del secretari que impedeix a l’oposició presentar proposicions de caràcter executiu, que facin variar les línies fixades pel govern.