Així, el tribunal valencià ha estimat els recursos interposats pels treballadors acomiadats contra la Resolució de la Direcció General de Treball, Cooperativisme i Economia Social, de 24 de gener de 2011, per la qual s'autoritzava a la Fira a extingir les relacions laborals de fins a un màxim de 106 treballadors, segons consta en la resolució, contra la que cap interposar recurs de cassació.

El TSJCV estima els recursos per diversos motius. En primer lloc, indica que no va existir una comunicació fefaent de l'empresa als treballadors de la intenció d'iniciar un procediment d'acomiadament col·lectiu; tampoc es va comunicar a l'Autoritat Laboral el començament del període de consultes ni a l'entitat gestora de subsidis d'atur.

A més, no es van consignar en actes parcials les reunions negociadores ni es va aixecar l'acta final en els termes reglamentàriament exigits, per la qual cosa no hi havia cap constància d'elles; i el període de consultes va durar una jornada, fent referència a reunions anteriors respecte de les quals tampoc es va acreditar res.

El tribunal assenyala que el període de consultes va ser un tràmit amb contingut nul i dotat d'una realitat "inexistent". En este sentit, afegix que la simultaneïtat en l'obertura de la iniciació i final del període de consultes, va determinar la impossibilitat material que l'Informe de la Inspecció de Treball es trobara a l'expedient en el moment previst legal i reglamentàriament.

Este requisit, afegix el tribunal, "es convertix en el més intranscendent de quants l'afecten si tenim en compte que l'Administració sembla entendre que el seu caràcter preceptiu ve limitat al fet de demanar-ho i ja que no té caràcter vinculant, es procedix a dictar la resolució autoritzant l'ERO sense esperar el transcurs del termini per a la seua emissió".

NUL·LITAT DEL PROCEDIMENT

El TSJCV estima que existix nul·litat del procediment, que es va desenvolupar a l'àmbit temporal de 12 dies -des del començament de consultes a la resolució que ho autoritza- "sense que hi haja cap constància d'urgència, tot i això el nombre de treballadors afectats i tot i haver sigut considerat per l'Autoritat Laboral de tanta transcendència i repercussió social com per a avocar la competència de la seua resolució".

En una tramitació així -prosseguix-, "la celeritat, omissió real de tràmits, realització formal i sense contingut d'altres, s'imposava que l'Autoritat Laboral procedira amb els instruments que la llei li proporciona: requeriment de compensació d'omissions i defectes de tramitació i, de no ser solucionats, plantejament davant de la jurisdicció de mecanismes legals que ostenta".

Tot i això, "lluny d'ells", amb "celeritat", es va dictar resolució aprovatòria i, formulats els recursos d'alçada contra la mateixa, els va acumular i va resoldre mesos més tard.

La Sala estima que tot això determina la nul·litat de la seua actuació en la mesura que ha existit frau de llei en la tramitació de l'expedient, ja que "la totalitat del procediment ha consistit en l'aparent realització de tots aquells tràmits per a l'adequada tramitació d'un ERO però de tal forma que la finalitat de l'esmentat precepte no s'haja complit".