Així consta en una sentència, en què la jutgessa estima parcialment la demanda formulada per la família de la víctima, representada pels lletrats del despatx Ignacio Martínez Abogados a través de l'associació El Defensor del Pacient.

A la filla de la demandant se li va diagnosticar en febrer del 2007 un adenocarcinoma de cèrvix -càncer de coll uterí-. Inicialment se li va pautar quimioteràpia a la Clínica Universitària de Navarra i va millorar. El juny del mateix any va acudir a l'Hospital San Jaime de Torrevella per a una segona opinió i se li va indicar que se sotmetera a unes sessions de radioteràpia per a estudiar la possibilitat de ressecar la resta del tumor mitjançant cirurgia.

Com a prova complementària se li va fer el juliol un TAC que va informar d'una lesió en el fetge, davant de la qual cosa es va decidir fer una Punció i Aspiració amb Agulla Fina (PAAF) per a biopsiar la lesió. El 6 de juliol se li va fer i després d'unes tres hores va començar amb un quadre de xoc hipovolèmic hemorràgic amb ingrés en la UCI.

Se li va practicar una intervenció quirúrgica després de la qual es va produir una insuficiència renal i diverses complicacions que van desembocar en un fracàs multiorgànic. La pacient va morir el 30 de juliol del 2007. La família va denunciar mala praxi en la realització de la prova PAAF i posteriors actuacions mèdiques fins al mort de la pacient; i falta de consentiment informat.

Respecte a la praxi, la jutgessa estima que no hi va haver mala praxi d'acord amb la documentació aportada a la causa. En concret, un informe mèdic forense indicava que el sagnat massiu és una complicació possible tot i que infreqüent en este tipus d'intervencions quirúrgiques, i explicava que la seua aparició representa com a complicació greu menys d'un 1%. Alhora, l'informe aportat per la part demandada concloïa que es tractava d'una complicació coneguda, possible i evitable.

INFORMACIÓ "VERBAL"

Pel que fa al segon motiu al·legat, la jutgessa dóna la raó a la família de la víctima. Recorda que es va acceptar per la demandada que no existia un document de consentiment informat per escrit, si bé s'afermava que verbalment es va informar a la pacient dels riscos de la prova, complicacions, indicacions i evolució "de manera completa i suficient".

Però la jutgessa advertix que Mapfre no ha provat que esta informació verbal fora portada a terme en els termes jurisprudencialment exigits. Alhora, indica que obra en la causa un informe mèdic, segons el qual es declara haver informat a la pacient, si bé el mateix "no té data, es confecciona una vegada produïda la mort de la pacient i ho subscriu un metge, la intervenció del qual en la realització de la PAAF no consta i tampoc es va ratificar en el juí".

Amb tot, conclou que la sola referència en la història clínica de la pacient a l'existència d'una informació prèvia "no pot de cap manera" acreditar que la víctima fora informada ni que acceptara riscos, inconvenients o repercussions negatives de la prova a la qual se li anava a sotmetre i, concretament, de la possibilitat de sagnat, "que és un risc possible de la tècnica diagnòstica".

Per esta raó, estima la demanda de la família de la víctima i condemna Mapfre a pagar 120.000 euros més els interessos legals des de la interpel·lació judicial a la demandada en el procediment. Mapfre va formalitzar fa uns dies recurs d'apel·lació contra la resolució judicial, segons ha informat l'associació.