Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha valorat l'esborrany del decret d'ensenyament plurilingüe que proposa la Conselleria d'Educació però insta introduir esmenes que permeten fixar objectius "quantificables i progressius".

Així ho expressa l'entitat en un comunicat en el qual qualifica de "positiu el fet que les bases teòriques del decret són d'un gran rigor i que es fonamenten en els acords i les recomanacions internacionals i, en especial, en les europees sobre el multilingüisme".

En la mateixa línia, celebra que el decret consideri el valencià com la llengua normal de l'administració educativa, en una demostració i reforç de la utilitat social, i que no la limite només a les classes en una simple "assignaturització". De la mateixa manera, reconeix "el respecte i la sensibilitat que mostra el decret per la diversitat lingüística i per la prioritat a l'ús i l'ensenyament del valencià".

Tot i això, per a ACPV la futura norma presenta també uns quants aspectes determinants que hauria de millorar. En este sentit, recalca que al plurilingüisme "no es part dels res". "Tenim una experiència contrastada amb milers de casos i més de tres dècades de recorregut. I tots els indicadors d'esta experiència ens confirmen que els únics programes que han assegurat que els estudiants arriben a ser realment competents en les dues llengües (traslladable a una tercera) són el Programa d'Ensenyament del Valencià, el Programa d'Immersió Lingüística i, en alguns casos específics, el Programa d'Incorporació Progressiva".

"És a dir, aquells que es fonamenten en la preeminència i el reforç de la llengua més feble: la que no gaudix de l'avantatge que, en tot la societat, té el coneixement general assegurat per llei i per pressió ambiental, per l'omnipresència dels mitjans de comunicació, etc", argumenta Acció Cultural.

Per tant, prosseguix, "si l'objectiu és que els estudiants siguen realment plurilingües i competents en les tres llengües, sol els programes que tenen el valencià com a llengua preeminent han demostrat aconseguir-ho amb un domini final equilibrat. Els altres programes produïxen només estudiants monolingües en castellà amb un coneixement precari de les altres llengües".

Sobre els nivells Bàsic 1 i Bàsic 2 i Intermedi 1 que preveu l'esborrany de decret, ACPV apunta que "no poden considerar-se programes plurilingües i no s'haurien d'incloure en un model que aspire a ser plurilingüe". "Són, pel cap alt, uns programes monolingües en castellà amb una lleu coloració de valencià i anglès, el que, com diu l'experiència té una nul·la o escassa efectivitat".

Alhora, subratlla que "únicament hi ha una benintencionada indicació pel que fa a l'avanç del model plurilingüe: els centres han d'elegir un itinerari plurilingüe igual o superior al qual ja aplicaven en el moment de l'entrada en vigor d'este decret, però no hi ha cap periodització dels objectius".

PROGRESSOS INTERMEDIS

"Un pla, si realment vol ser eficaç i complir els seus objectius, no ha de fixar sol l'arrencada inicial o prefigurar una fita final. L'efectivitat de qualsevol pla es mesura precisament a establir de manera perioditzada els progressos intermedis que cal aconseguir. I això és el que este model no fixa: objectius quantificables i progressius més enllà del punt d'arrencada, com tampoc preveu cap seguiment que mesure l'efectivitat real dels diferents nivells i un estudi comparat d'ests", recalca.

També ressalta que el decret no elimina les exempcions d'ensenyament del valencià, "que són la negació més palmària del plurilingüisme, però també de l'equitat entre valencians: sol els valencians de les comarques valencianoparlants han d'aprendre el castellà, els de les comarques castellanoparlants poden ignorar amb tot el suport legal la llengua dels altres", asseveren des d'Acció Cultural.

L'entitat manifesta que "un model de plurilingüe ambiciós demana inversions econòmiques i recursos proporcionades. D'una banda, econòmiques i logístiques: programes de formació, assessorament, materials curriculars de suport, accions extraordinàries als centre, que el decret no preveu de cap forma".

"Però, a més, -continua- fa falta una altra inversió: la de l'ambició social i política. L'ensenyament no pot suplir, respecte al coneixement i ús de la llengua, allò que no aporta la societat: els mitjans de comunicació, les TIC, l'administració, el món econòmic, l'oci, etc. Si tot això funciona només en castellà, els programes més sòlids i ambiciosos tindran una acció molt limitada. Per això, a més d'un decret que fix el model educatiu valencià, ens fa falta una Llei d'Igualtat Lingüística que assegure que els valencians valencianoparlants podem viure al nostre país en la nostra llengua amb la mateixa normalitat que ho fan els qui usen el castellà".