El Consell General d'Economistes ha elaborat un informe sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic en què constata que la Comunitat Valenciana està "infrafinançada" i proposa un model "més simplificat i transparent", l'indicador del qual siga la població ajustada.

Així ho ha indicat el vicesecretari del Consell General d'Economistes i degà del Col·legi d'Economistes de la Comunitat Valenciana, Juan Manuel Pérez Mira, en roda de premsa per a presentar el document 'Finançament Autonòmic de Règim Comú: una reforma necessària', acompanyat pel conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, qui ha lamentat la situació "injusta i calamitosa" que patix la Comunitat que "no pot continuar siga qui siga el Govern que es forme".

En la seua intervenció, el conseller ha indicat que "s'ha acabat el joc interpolític entre partits i institucions" perquè es tracta d'una qüestió que "afecta la societat" i ha criticat que l'actual model no respecta els principis d'equitat i suficiència.

Per la seua banda, el degà del Col·legi d'Economistes de la Comunitat Valenciana ha explicat que el document advoca per definir el nivell de despesa necessària per a atendre els servicis transferits, tenint en compte les peculiaritats de cada territori com la demografia o la geografia.

Per tant, considera que la reforma ha de partir d'un acord a al voltant de quin ha de ser el volum total de recursos que l'Estat està disposat a posar a disposició del sistema, però "tenint en compte que haurà d'injectar més recursos per l'augment de la despesa sanitària i en educació".

Alhora, els economistes creuen que caldrà quantificar el volum de recursos tributaris que pot obtenir cada Comunitat Autònoma dels tributs cedits i impostos. De fet, assenyala que "segurament haurà d'emprendre reformes tècniques" per a plantejar si un gravamen com el d'Actes Jurídics Documentats "té molt sentit" en una economia desenvolupada.

A més, remarca que caldrà redefinir la capacitat normativa de les CA en els diferents tributs cedits, en nom de preservar el principi de coresponsabilitat fiscal, però sense que això "produïsca desigualtats radicals de tributació en funció de residència". En este camp, veuen "convenient" que l'Estat donara un marc normatiu comú a les principals figures de la tributació mediambiental per a "unificar a regulació dels elements essencials d'estos tributs tot i que se cedís la recaptació a les autonomies".

Per això, el Consell General d'Economistes assegura que és "precís revisar" el concepte de població ajustada del model actual" perquè es reflectisca millor "el principis de necessitat". Concretament, el document indica que "es tractaria d'ajustar la població tenint en compte a col·lectius que requerixen de major despesa educativa o més despesa sanitària corregint per superfície i dispersió, però sense tindre en compte factors com la congestió o el diferencial de costos per l'IPC regional".

Pel que fa al compliment del principi de solidaritat, advoca per rebaixar el percentatge dels recursos tributaris que aporta cada comunitat autònoma al Fons de Garantia de Servicis Públics Fonamentals, que ara mateix és del 75%, per incrementar el que es reserva cada autonomia per finançar les seues despeses. Alhora, considera que deurien desaparèixer els fons de suficiència i de convergència.

Amb tot, Pérez Mira ha considerat que s'aconseguiria un sistema "més simple" i, per tant, "més transparent".

Tot i això, el degà del Col·legi d'Economistes valencià ha explicat que no es pot abordar un canvi del sistema de finançament si no es modifica la gestió tributària i ha assenyalat que hi ha marge per a aconseguir nous recursos "sense ampliar la pressió fiscal".

Ha plantejat la possibilitat d'una Agència Tributària descentralitzada però amb mecanismes suficients per a garantir la màxima transparència de cadascuna de les regions perquè "no es cole frau tributari".

A més, Pérez Mira ha indicat que la coordinació entre l'estat i les Comunitats Autònomes deu de reforçar-se i fer-se "més operativa i equilibrada" i, per a això, ha insistit a posar en marxa una reforma en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que supose una "constitucionalització" d'este òrgan perquè estiga lligat al poder legislatiu i no a l'Executiu, com passa actualment.