Gairebé la meitat dels xiquets en edat escolar presenta trastorns de la veu com les afonies i, tot i que per a la majoria d'ells es tracta de problemes "transitoris", pot haver factors afegits que facen que es "cronifiquen i agreugen", tal com alerten des de la Unitat de Veu de l'Hospital de Manises (València), que cada any veu augmentades les consultes per part dels pares amb el començament del curs escolar.

Els especialistes destaquen que cal estudiar si existixen inflamacions cròniques com rinitis o bronquitis que afavorisquen la inflamació de la mucosa, segons ha informat el centre en un comunicat. "Al mateix temps, identifiquem lesions de les cordes vocals, com són els nòduls, per mitjà de proves específiques com la fibroscòpia o l'estroboscòpia, proves que posen de manifest si existix algun dany o es tracta d'un sobreesforç vocal", ha explicat Ángeles Fortea, otorinolaringòloga de la Unitat de Veu.

Consultar un foniatre i iniciar un tractament rehabilitador és "essencial" per a tallar este problema, segons els experts. "En molts d'estos casos és suficient que el xiquet adquirisca uns bons hàbits d'higiene vocal i controlem el nivell de soroll al qual està exposat", explica la doctora Fortea. En altres, entre el foniatre i el Servici d'Otorinolaringologia determinen quins xiquets necessiten únicament unes pautes d'higiene vocal i quins alguna intervenció per part del seu logopeda escolar o un suport per part dels especialistes.

Segons els professionals de l'Hospital de Manises, "enrabiades, plors, jocs i soroll ambiental són els principals factors externs que poden ocasionar que un xiquet force la veu", assenyala l'especialista.

Amb el començament del curs escolar, "el nivell de soroll al qual està sotmès el xiquet s'agreuja, el que ocasiona un augment del nombre de consultes", indica la doctora de la Unitat de Veu. "Al pati, el menjador o els passadissos existix un grau important de competitivitat i excitació, això pot provocar que aquells xiquets que tinguen una mínima lesió en les seues cordes vocals tinguen un agreujament i arriben a presentar alguna disfonia," assegura Blanca Sandoval, metge rehabilitadora especialista en Foniatria del centre hospitalari.

Però no sol els xiquets es veuen afectats per este tipus de disfuncions, gairebé la meitat dels professors presenten algun tipus de problema de la veu al parlar.

En la majoria dels casos dels xiquets que patixen afonia en edat escolar, el tractament és rehabilitador i es basa a adoptar uns hàbits saludables pel que fa a la posició i la respiració. "És fonamental perquè la veu isca fluida i sense esforç que els xiquets mantinguen una posició correcta. Perquè si no, el xiquet tendix a avançar el cap i pot provocar una deformació de la laringe que farà que force la veu", explica Myriam Rubio, logopeda de la Unitat de la Veu.

Pel que fa a la respiració s'han de respectar les pauses en parlar, generant l'aire de manera adequada per a acabar les frases sense esforços, expliquen des de les logopedes de l'equip.

Involucrar als pares en el tractament és bàsic, per esta raó "se'ls solen donar una sèrie de pautes domiciliàries que poden ser molt beneficioses, com parlar-los des d'una distància curta, evitar parlar-los en veu alta, supervisar el volum d'aparells electrònics, evitar canvis bruscos de temperatura o buscar jocs assossegats que els inviten a parlar amb tranquil·litat", assenyala Ángeles Fortea.

A l'Hospital de Manises es produïxen a l'any més de 5.000 consultes, la tercera part corresponen a xiquets amb problemes vocals. La major part d'elles es deuen a problemes aguts que poden resoldre's amb un canvi d'hàbits. Del total de casos, un 20% es remeten a la Unitat de Veu de l'hospital per a un estudi més en profunditat.