La Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, demana l'Ajuntament que compleixi i faci complir la normativa contra el soroll durant les festes de la Mercè. A través de diferents situacions denunciades pel veïnat, la síndica ha constatat que, amb motiu de la celebració d'actes festius, revetlles i concerts a l'aire lliure de música pop o rock, ordinàriament s'incompleix la normativa contra el soroll.

Al llarg de l'any passat, la Síndica va supervisar 58 queixes de contaminació acústica classificades en l'àmbit de medi ambient en l'informe de 2015, i el 2016 n'ha rebut fins ara 47. Les queixes de soroll d'aquest any vinculades a l'oci nocturn són de moment una quinzena i es concentren a Sants-Montjuïc, Sant Martí, Ciutat Vella, Gràcia i Les Corts.

En diferents resolucions, la síndica ha advertit l'Ajuntament de la necessitat de complir i fer complir els valors màxims d'immissió acústica en l'ambient exterior amb motiu de concerts, festes i revetlles celebrades a l'aire lliure.

Vilà ha demanat també al consistori una reflexió i una possible regulació dels requisits d'emplaçament en zona urbana de les activitats musicals que per ser realitzades de forma adequada requereixen valors acústics per sobre dels 80 decibels i l'ocupació de l'espai públic.

A més, la Síndica subratlla la necessitat d'informar els veïns i veïnes més directament afectats pels actes lúdics programats, de les afectacions que han de suportar, de les característiques de l'acte i els horaris d'inici i final, incloent-hi les proves de so.

En concret de les festes de la Mercè, la Síndica va supervisar l'any passat una queixa d'una ciutadana per les greus molèsties ocasionades pel concert de la Damm, ala cruïlla de Cartagena-Rosselló. La ciutadana va relatar que, any rere any, patia nivells d'immissió acústica insuportables que l'obligaven a abandonar el seu domicili i vibracions que feien perillar la integritat física de mobles i objectes domèstics.

Segons la defensora, en el cas del concert de la Damm va quedar demostrat que l'activitat musical va superar en uns 10 decibels el valor màxim de 80. En opinió de Vilà, "no es pot demanar a cap veí ni veïna que suporti a casa seva aquests valors d'immissió acústica encara que sigui un cop a l'any, durant prop de sis hores, incloent-hi les proves de so, ni vibracions en el forjat de l'edifici provocades per la pressió sonora".

En la resolució, la defensora deia que els valors d'immissió acústica i vibracions eren inacceptables i contraris a allò que ha previst l'Ajuntament en la seva Ordenança general de medi ambient urbà i el dret a gaudir d'un nivell de qualitat digne a l'interior dels habitatges.

Més enllà del concert de la Damm, si aquesta és una situació habitual en un entorn amb una forta densitat urbana i que sembla que per l'estil de música no es poden abaixar els nivells sonors, la Síndica diu que, o bé, es localitzen altres emplaçaments on sigui possible complir amb l'Ordenança, o es modifica la normativa per tal d'incrementar els valors màxims dels llindars d'immissió acústica en l'ambient exterior.

Però Vilà creu que aquesta darrera solució no és gens aconsellable, ja que 80 decibels és el que preveuen les ordenances tipus en aquesta matèria, un valor ja prou alt i agressiu.

Uns mesos després de l'informe de la síndica, tancat a final de 2015, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb data 21 de març de 2016, va donar la raó a uns veïns que van denunciar el festival Nowa Reggae de Vilanova i la Geltrú per soroll.

En alguns casos, com esdeveniments extraordinaris, la normativa catalana en matèria acústica preveu excepcions i permet una intensitat acústica per sobre dels valors ordinaris. De fet, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es va emparar, abans de la sentència, en aquesta excepcionalitat per atorgar la llicència al citat festival.

La sentència, però, va deixar sense efecte l'autorització de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú envers l'esdeveniment musical al no poder-se considerar una activitat extraordinària, per a poder justificar una intensitat acústica per sobre dels valors ordinaris, sinó habitual en el temps perquè se celebra cada any. La sentencia subratllava que els valors mesurats de soroll que afecten als habitatges propers no poden ser considerats admissibles pels usos socials majoritaris, tal com preveu la Llei.

La decisió judicial pot afectar a les autoritzacions que molts ajuntaments donaran per a la celebració de concerts o festes a la via pública. En el cas de Barcelona, si l'Ajuntament fos respectuós amb la seva pròpia normativa en aquesta matèria, la sentència no tindria especial rellevància, però donat que en molts casos es superen els 80 decibels, el consistori barceloní haurà de tenir-la en compte.

En conclusió, la Síndica demana al consistori que sigui curós amb el compliment de les normes de què s'ha dotat, i, previ debat amb els col·lectius concernits, estableixi criteris realistes i possibles sobre el format i els emplaçaments d'activitats lúdiques que requereixen una potència sonora per sobre dels 80 decibels.

A nivell general, sobre contaminació acústica, la sindica ha reclamat també que cal millorar el temps de resposta dels serveis municipals i un major compromís, per part del consistori, ordenant les mesures cautelars, si s'escau, previstes en les lleis.

La Síndica també ha proposat controlar i fer un seguiment dels horaris de tancament de les activitats lúdiques al carrer, als locals de pública concurrència i del tancament de terrasses i vetlladors per tal que el públic i els clients abandonin la via pública quan abans i es dispersin, arribant, si cal, a escurçar els horaris per no interferir en el descans del veïnat.

En diferents ocasions, Vilà ha recordat l'Ajuntament que la contaminació acústica d'origen veïnal no es pot reduir a un mer conflicte entre particulars, sinó que el consistori està obligat a intervenir i disposa d'instruments especialitzats per fer-ho. El respecte al dret a la intimitat i a la salut així ho exigeix.