Segons ha informat la Policia Nacional, la xarxa captava víctimes molt joves entre les classes més desafavorides de les principals ciutats nigerianes, enganyant-les amb falses ofertes de treball a Espanya.

Una vegada al país, les obligaven a exercir la prostitució en jornades maratonianes, sent copejades si no guanyaven els diners que exigien els seus controladors.

A l'operatiu la Policia ha alliberat 21 dones, una d'elles de 16 anys.

Els agents portaven després de la pista de l'organització des de finals de l'any passat, quan va arribar al seu coneixement que dues persones podien estar dedicant-se a l'explotació sexual de dones d'origen nigerià en un polígon industrial de la població madrilenya de Fuenlabrada.

L'organització estava perfectament estructurada, sent els seus principals pilars dues dones especialitzades en la tracta i explotació sexual de ciutadanes nigerianes, activitat a la qual portaven dedicant-se molt temps.

Les dues dones compartien tant infraestructura com logística, allotjant les víctimes que explotaven en els mateixos pisos i utilitzant les mateixes persones per a controlar-les i traslladar-les a les diferents localitats on eren obligades a exercir la prostitució.

Amb la finalitat de maximitzar els beneficis obtinguts, els trasllats de les víctimes per tot el territori nacional eren freqüents, especialment a les províncies de Madrid i Castelló durant l'hivern i a l'estiu, a zones turístiques, sobretot a Eivissa.

VODÚ COM A "CONTRACTE"

El 'modus operandi' de l'organització consistia en la captació de dones molt joves i desafavorides. Una vegada acceptaven les ofertes, les víctimes eren sotmeses a rituals de vodú, mitjançant els que adquirien una espècie de contracte de fidelitat amb la xarxa, sent amenaçades amb tota classe de mals, fins i tot la mort, tant elles com els seus familiars en cas d'incompliment.

Els esmentats rituals eren practicats obligatòriament en presència d'un familiar directe de les víctimes.

Una altra forma d'aconseguir víctimes era comprant-les a altres organitzacions a Líbia o, fins i tot, durant el trajecte des de Nigèria.

Les joves eren traslladades a Europa utilitzant dues vies: la terrestre per Líbia o, en menys grau, l'aèria, travessant Marroc per accedir a Ceuta i des d'allà embarcar en pasteres rumb a la Península o creuar l'Estret ocultes en vehicles.

Les víctimes que arribaven a través de Líbia, tan aviat ingressaven en camps de refugiats a Itàlia, eren localitzades pels membres de l'organització que les treien d'allà.

Altres membres es desplaçaven des d'Espanya per recollir-les i traslladar-les a Espanya en vols interiors, utilitzant documentació de dones nigerianes en situació legal per evitar la detecció de les víctimes en els aeroports.

El deute contret amb l'organització, en el cas de les dones que viatjaven a través de Líbia, ascendia a uns 35.000 euros i en el cas de les quals travessaven Marroc, a uns 55.000.

Amb la finalitat de regularitzar la situació administrativa de les víctimes, els membres de l'organització les instruïen perquè sol·licitessin Protecció Internacional.

Per iniciar-les a l'exercici de la prostitució, ja a Espanya, eren sotmeses novament a rituals de vodú.

A Eivissa, les víctimes eren obligades a treballar al carrer fins a guanyar els diners que l'organització els exigia, quantitat que podia arribar fins a 1.000 euros per nit.

Les dones vivien a l'illa en condicions precàries, havent trobat els agents fins a disset dones compartint un pis de a penes 30 metres quadrats.

Tretze d'elles eren víctimes, que dormien amuntegades en llits de 90 cm, que compartien entre tres i quatre noies cadascuna.

Els membres de l'organització adoptaven tota mena de mesures de seguretat per evitar ser detectats per la policia.

De fet, una de les màximes responsables ha estat localitzada en un centre de refugiats d'Alemanya.

Cinc dels detinguts eren membres de la [Supreme] [Eiye] [Confraternity], organització que es dedica sobretot a la tracta d'éssers humans amb fins d'explotació sexual.

Els enormes beneficis obtinguts s'enviaven a Nigèria. Amb la finalitat de justificar ingressos, l'organització disposava d'un bar a la localitat madrilenya de Fuenlabrada.

L'operatiu s'ha saldat amb la completa desarticulació de l'organització i la detenció de 24 persones a Eivissa (7), Fuenlabrada (6), Madrid (2), Parla, Tolosa, Badalona, Castelló, [Quer] (Guadalajara), Pamplona, Vitòria, Ponferrada i Munic (Alemanya).

En total, 13 dels detinguts han ingressat a la presó provisional sense fiança per ordre de l'autoritat judicial i han estat alliberades 21 de les seves víctimes, una d'elles de 16 anys.

La policia ha practicat 7 registres domiciliaris a Fuenlabrada (2 domicilis i 1 pub), Eivissa (2 domicilis), [Yuncos] (Toledo) i Munic (Alemanya), en els que s'han intervingut més de 55.000 euros en efectiu o efectes per a la pràctica de rituals vodú.

A més, per ordre de l'Autoritat Judicial han estat bloquejades 20 comptes bancaris.