La vegetació de Barcelona està distribuïda de forma desigual a la ciutat i l’Eixample és la zona més mal parada, tot i el pla municipal de recuperació d’interiors d’illa que es va posar en marxa fa 19 anys, el 1987. Segons el darrer anuari estadístic de l’Ajuntament, amb dades del 2015, aquest districte és el que té menys verd urbà per habitant, 1,9 m2 per cap, i un total de 625.777 m2.

El ritme de rescat dels interiors d’illa que l’urbanista Ildefons Cerdà va concebre com a pulmons no ajuda l’Eixample a escalar posicions en el rànquing. I és que fins al moment el consistori n’ha recuperat 48 –que sumen prop de 100.000 m2–, una xifra que ja s’hauria d’haver superat el 2011, any en què es preveia haver arribat a 50.

Les complicades negociacions amb els nombrosos propietaris que conflueixen als espais entre illes són el principal escull a l’hora d’avançar. L’objectiu municipal és que amb la recuperació d’interiors d’illa tots els habitants de l’àrea tinguin una zona verda a menys de 200 metres de casa seva però per aconseguir-ho encara s’haurà de picar molta pedra.

Però l’Eixample no és l’únic districte amb escassetat de vegetació. Hi ha quatre més amb una quantitat de verd urbà per habitant que està per sota de la mitjana de Barcelona (7 m2): Gràcia (3,4 m2), Sant Andreu (4 m2), Ciutat Vella (6,3 m2) i Sarrià-Sant Gervasi (6,4 m2).  Per contra, Sants-Montjuïc i les Corts són els que en tenen més, 17,7 m2 i 9,6 m2 respectivament.

El cas de la insuficiència de vegetació a l’Eixample s’agreuja si es té en compte que, a diferència d’altres districtes, no disposa de verd forestal. En canvi, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, que també estan entre els que disposen de menys verd urbà, sí que en tenen.

El primer, 1.063,2 m2 i Gràcia, amb 12,7 m2, també està entre els cinc districtes amb verd forestal, tot i que és el que en té menys.

En el conjunt de la capital catalana hi ha 28.271.881 m2 de zona verda –16.987.200 m2 de forestal i 11.284.681 m2 d’urbana–, una superfície gairebé estancada des de l’any 2012 (28.008.619 m2), doncs només ha crescut un 0,9% des de llavors.

"Barcelona no és una ciutat amb abundància d’espais verds, com Londres o París", apunta Jaume Grau, portaveu de natura d’Ecologistes en Acció, que és partidari de "revertir aquesta tendència amb menys ciment i terres tous on l’aigua es pugui filtrar". Per a Grau, també són necessàries "operacions urbanístiques" per guanyar vegetació, encara que comportin expropiacions d’habitatges.

Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), el seu responsable d’urbanisme, Camilo Ramos, assenyala que "la distribució del verd és molt desigual" i que en molts casos "els barris alts estan més ben dotats". Per solucionar-ho, creu urgent posar en marxa el nou Pla Director Urbanístic Metropolità, que ha de substituir el Pla General Metropolità del 1976, on "gairebé no hi ha cabuda per la sostenibilitat".

Des de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, el segon districte amb menys verd urbà, Toni Ramon demana per augmentar-lo "no perdre espais verds i aprofitar qualsevol circumstància per guanyar-ne". En aquest sentit, reivindica el concurs d’idees per definir el model urbanístic de Vallcarca, "un barri que l’especulació immobiliària ha convertit en un gruyère ple de forats". L’Ajuntament havia anunciat el certamen per aquest mes.

Barcelona té un total de 240.173 arbres i d’aquests, 158.616 estan a les vies i 81.557, als parcs. Ciutat Vella és el districte que en té menys als carrers (6.896) i Sant Martí el que en té més (30.267).

A la via pública de Barcelona hi ha plantades més de 150 espècies d’arbres. El consistori selecciona les que s’adeqüen més a les característiques dels diferents entorns on hi han de créixer.

El plàtan (45.081 exemplars) és l’espècie més comuna de la capital catalana, seguida del lledoner (19.525) i l’acàcia del Japó (9.042). Ciutat Vella i Sant Martí, que es reparteixen la façana marítima, són els districtes que tenen un nombre de palmeres més elevat.

Des que el passat agost es van inaugurar els nous Jardins de la Rambla de Sants, el passeig elevat sobre les vies de tren al carrer Antoni Capmany que va estar 13 anys en obres, el districte disposa d’un nou espai verd de 760 metres de longitud amb 162 arbres, gairebé 85.000 plantes i arbustos i vegetació trepadora.

Ha estat una solució per guanyar vegetació però tot i que ha satisfet els vianants i gran part del veïnat, també ha despertat queixes d’algunes de les persones que viuen en els edificis de Capmany. I és que alguns dels seus balcons i finestres queden només a dos metres i escaig de la rambla aèria, cosa que fa que des d’allà es puguin veure els dormitoris, menjadors i cuines del pisos.

Davant aquesta situació, els veïns d’aquestes finques han penjat cartells a les façanes que denuncien que s’han quedat sense intimitat i seguretat. El govern municipal els ha ofert instal·lar mampares però aquesta mesura no ha convençut als habitants de les cases, molts del quals han respost que els treu visibilitat.

La de Sants ha estat una solució per guanyar verd urbà de l’Ajuntament de Barcelona, que també en té d’altres sobre la taula.

El Pla d’Actuació Municipal 2016-2019 cotempla, per exemple, fer "corredors verds que connectin els principals parcs, el mar, els rius i la muntanya", així com seguir recuperant interiors d’illa. Altres objectius són aconseguir "la corresponsabilització ciutadana per augmentar el verd a terrats, balcons i patis" o estendre els horts urbans ecològics