En concret, estos investigadors han aconseguit mostrar com el citoesquelet té un paper essencial a donar suport al mecanisme pel qual les cèl·lules alliberen substàncies actives essencials per a l'activitat del sistema nerviós i endocrí. L'estudi ha estat publicat per la revista Trends in Neurosciences.

El citoesquelet és un orgànul cel·lular que proveïx de suport intern a les cèl·lules eucariotes, organitza les estructures internes i intervé en els fenòmens de transport, trànsit i divisió cel·lular.

Fins ara es pensava que estes eren les seues úniques funcions, però els resultats del treball dels investigadors de l'Institut de Neurociències mostren que el citoesquelet té, a més, propietats neurosecretores, és a dir, la capacitat de segregar un producte de síntesi neuronal al medi extracel·lular amb la propietat de portar a terme un efecte fisiològic en un efector o òrgan diana.

L'investigador de l'Institut de Neurociències i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández Luis Miguel Gutiérrez ha explicat que el grup d'investigació ja havia aconseguit caracteritzar el paper de la proteïna citoesqueletal miosina II en el procés de fusió de les membranes que ocorre durant l'alliberament de neurotransmissors, i que va permetre inferir funcions de proteïnes contràctils diferents al seu paper en les cèl·lules musculars. Esta troballa inicial, ha afegit, "ha servit per a trobar una multitud de funcions inesperades per a estes proteïnes contràctils en la neurosecreció".

El treball dels investigadors de l'Institut de Neurociències examina els mecanismes moleculars que participen de la multifuncionalitat de l'estructura de F-actina, una xarxa filamentosa que es localitza baix de la membrana plasmàtica de les cèl·lules corticals, i que participa en diverses etapes de l'exocitosi vesicular, el procés mitjançant el qual una cèl·lula dirigix el contingut de les vesícules secretorres de la membrana cel·lular a l'espai extracel·lular.

"Hem mostrat com, en cèl·lules neurosecretores, les vesícules secretores es recluten cap a la xarxa de F-actina per mitjà de la proteïna miosina VI. Després de la seua estimulació per agents secretores, la miosina II produïx una relaxació de l'estructura cortical de F-actina produint d'esta manera l'exocitosi. Alhora, la pròpia actina és reclutada en els llocs actius per a l'exocitosi i anticipa canvis estructurals que precedixen a les fusions vesiculars", ha afegit Gutiérrez.

En este treball també han participat investigadors de la University of Queensland d'Austràlia. Els resultats de la investigació podrien servir en el futur per desenvolupar teràpies alternatives en el tractament de síndromes on s'altera la neurotransmissió, com passa en les malalties neurodegeneratives.