El treball s'ha publicat este dijous en la revista 'Scientific Reports', del grup editorial Nature, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat. 'El Niño' és un fenomen climàtic que es traduïx en un escalfament anòmal de la regió equatorial de l'oceà Pacífic, que es manifesta de manera cíclica cada tres a cinc anys, aproximadament.

Al costat de l''Oscil·lació del Sud', es tracta d'un de les principals maneres de variabilitat climàtica. Tot i que les seues conseqüències es reflectixen a escala gairebé global, el seu impacte sobre els boscos tropicals i en especial sobre l'Amazònia adquirix un "singular interès", ja que este ecosistema és considerat "com un dels principals embornals de carboni del planeta".

En alguns casos, com en els esdeveniments de 1982/83 i especialment de 1997/98, la seua magnitud ha estat extraordinàriament intensa ('Mega-Niños'). En 2014 van saltar totes les alarmes per la possibilitat d'un imminent episodi 'El Niño' intens, semblant al de 1997/98, tot i que finalment no es van donar les condicions necessàries perquè això ocorregués. Tot i això, en 2015, les condicions es van reactivar donant lloc al fenomen extrem de 2015/16, d'efecte més gran que els anteriors.

L'estudi mostra com, en este últim cas, el fenomen s'associa a un escalfament "sense precedents" dels boscos amazònics, que van arribar a la major temperatura de les quatre últimes dècades i probablement de l'últim segle, així com una major extensió de sequera extrema.

El treball també assenyala canvis en la distribució espacial de les zones de sequera, amb condicions més humides del normal a la regió del sud-oest de l'Amazònia i condicions extremadament seques en el nord-oest, una cosa que ja ha passat en 2009/2010 tot i que amb menor intensitat.

Segons els científics, este fet, no observat en els episodis de 1982/83 i 1997/98, explica que a major escalfament a la zona central del Pacífic equatorial -quan el fenomen es coneix com 'Niño Modoki- "es produïx una distribució diferent i ben diferenciada entre les zones humides dels boscos amazònics i les zones d'extrema sequera".

SENSE "CONSENS CLAR"

Alguns estudis associen l'escenari actual de canvi climàtic a una major freqüència d'este tipus de fenòmens, si bé no existix encara un "consens clar" entre els científics. El major impacte d'estes condicions de sequera extrema sobre els boscos tropicals es produïx a causa d'una disminució en l'assimilació del CO2 atmosfèric, així com d'una major probabilitat d'incendis i la consegüent pèrdua de biomassa.

Actualment les anomalies de la temperatura del Pacífic mostren condicions neutrals, amb una probabilitat lleugerament superior al 50% d'entrar en una fase de 'La Niña', la fase freda d'este cicle natural global del clima, tot i que s'espera que la sequera perdure al llarg dels pròxims mesos.

La investigació s'ha realitzat a partir de dades climàtiques i registres de temperatura i precipitació generats pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), el Met Office Hadley Centre i la Unitat d'Investigació Climàtica de la Universitat d'East Anglia, així com d'imatges de satèl·lit. Alguns d'estes dades es troben es troben disponibles en el servidor Thermal Amazoni@ instal·lat a l'IPL ((ipl.uv.es/thamazon/web).

A l'estudi han participat els investigadors Juan Carlos Jiménez Muñoz i José Antonio Sobrino, de la Unitat de Canvi Global del Laboratori de Processat d'Imatges de la Universitat de València, al Parc Científic de la institució acadèmica, així com científics de la Universitat de Xile, la Universitat de Leeds, la Universitat de Maryland, l'Institut Geofísic del el Perú, la Universitat d'Oxford i l'Institut Holandès de Meteorologia (KNMI).