A Barcelona i els municipis de l'àrea metropolitana es generen 427,5 quilos de residus per habitant. És bastant menys que els 516,8 que es produïen fa una dècada, però segueix sent una quantitat molt gran per als paràmetres d'una comunitat sostenible.

D'aquest cúmul, un 33,73% passa per un procés de recollida selectiva, que es confon moltes vegades amb el terme més pràctic de reciclatge. És a dir, només una de cada tres llars de l'àrea metropolitana es preocupa per separar els residus orgànics, el vidre, els envasos de plàstic i metalls, els papers i els residus en general.

Les directives europees insten a que, de cara al 2020, el 50% dels residus siguin classificats a nivell domèstic, per la qual cosa encara és necessari conscienciar la població perquè assumeixi un major compromís.

Per aquest motiu, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i 28 municipis metropolitans han posat en marxa una campanya d'informació i assessorament, on 144 informadors es col·loquen al costat dels contenidors, pregunten als veïns pels seus hàbits de separació de residus i resolen tots els dubtes que puguin tenir sobre aquest senzill procés. Aquesta acció té un pressupost de gairebé 1,2 milions d'euros i és finançada pels Sistemes Integrats de Gestió Ecoembes i Ecovidrio, dues entitats sense ànim de lucre que es dediquen a recuperar envasos i a gestionar el reciclatge d'envasos de vidre, respectivament.

La campanya va començar a finals de maig d'enguany i s'estendrà fins al 9 de novembre. A diferència d'altres accions, com la realitzada a peu dels supermercats els anys 2013 i 2014, «aquesta vegada no es lliuren fulletons, perquè la gent els agafava i no els llegia.

La idea és fer una campanya de proximitat, on els informadors conversin amb els veïns i els assessorin sobre com es realitza una recollida de residus més eficaç», diuen des de l'AMB.

Els informadors, a més de conèixer detalladament quins residus van a cada contenidor, estan preparats per rebre les respostes més habituals. «Es tracta de trencar alguns mites que la gent té sobre la recollida», recorden. Per exemple, hi ha gent que pensa que totes les escombraries classificades es barregen al camió de recollida. «Això és fals, perquè el camió té compartiments on es diposita el tipus de residu que es recull», afegeixen.

Font de treball. Els informadors són aturats de llarga durada, als qui se’ls ha realitzat un contracte temporal pels quatre mesos que dura la campanya informativa.

Sense excuses a l’hora de separar els residus. És habitual que les persones que no acostumen a separar els residus diguin: «si jo pago els meus impostos, puc posar les escombraries on vulgui». Doncs si les escombraries estiguessin correctament classificades, es pagarien menys impostos, i es podrien destinar els diners a altres finalitats, per exemple, educatives o sanitàries, repliquen els informadors.

Falta d’espai a les cases. Aquest motiu és molt repetit pels joves, però els informadors ensenyen a través del seu mòbil diversos models de contenidors que amb prou feines ocupen espai a la cuina.

Confusions. Els veïns se sorprenen pels errors comesos en la classificació. Els envasos de plàstic on es venen carns o peixos han d’anar al contenidor groc, mentre que els papers bruts d’aliments han de llençar-se al gris. Les restes de gots trencats, així com les bombetes i fluorescents, no s’han de llençar al contenidor sinó apropar-los a una deixalleria. Els taps de les begudes han d’anar al groc, i els suros es llences a les escombraries orgàniques.

"Tenia alguns dubtes i els informadors m’han ajudat a resoldre’ls. No sabia on s’havia de llençar el metall, els vidres trencats, la cera de les veles o les teles i peces de vestir que ja no es fan servir. Veig que els medicaments cal portar-los a una farmàcia, però això és més complicat. Segurament em posaré a ajuntar-los per portar-los tots junts. Sempre intento reciclar, però hi ha coses que no les sabia".

"Amb el meu marit sempre discutiem on es llencen els papers amb què emboliquen la carn a la xarcuteria, però veig que és al contenidor gris. Tampoc sabia que els taps del tetra brik i les ampolles de plàstic cal portar-les al contenidor groc, però han d’estar separades de l’envàs. De tant en quant també vaig al punt verd a portar cables, o aparells vells, com per exemple, a telèfons que no fem servir".