Els films rebels vénen

Era odiat per alguns, però adorat pels més grans. Martin Scorsese, Brian de Palma, Quentin Tarantino i Bernardo Bertolucci consideren al director Jean-Luc Godard (París, 1930) l’autor més determinant del cinema modern. La Filmoteca inaugura avui la retrospectiva més àmplia mai projectada a Catalunya sobre el cineasta, que inclou 70 pel·lícules, una conferència i un seminari.

Avantguardista, experimental i rebel, Godard va causar una revolució amb el seu primer llargmetratge, Al final de l’escapada (1960), on usava tècniques fins llavors poc ortodoxes, com rodar càmera en mà, usar el documental o saltar d’un plànol a un altre. Aquest film, que marcaria un abans i un després en la història del cinema, es projecta avui a les 22 h després d’Operació formigó (1954).

Considerat un dels membres més influents de la Nouvelle vague (formada per François Truffaut, Eric Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette), el director va fer cinema polític; polèmic, com Jo et saludo, Maria; i testamental com Histoire(s)du cinéma.

El professor de la Universitè de París III Alain Bergala dictarà la conferència Mig segle de Godard: una passió de cinema l’1 d’octubre, i l’assagista Paulino Viota, el seminari dedicat a Histoire(s) du cinéma el 29 i 30 de novembre.

* Filmoteca de Catalunya (av. de Sarrià, 33) i Biblioteca del Cinema (Santa Madrona, 8).  Des d’avui al 20 de desembre. 2,7 1.