1890 - 1936. Els empresaris de la II Revolució Industrial

La I Revolució Industrial (1833-1880) és la de la màquina de vapor (primer comprada d’amagat a la Blue Europa, després, fabricada per la Maquinista Terrestre i Marítima, i per la Maquinista Valenciana) movent telers, ferrocarrils, tramvies o vaixells. O premses, o bombes hidràuliques extractives. El vapor és el motor de la Renaixença del Segle del Romanticisme, i de la difusió del liberalisme polític. La II Revolució Industrial (1890-1936), el pas del vapor a l’electricitat, i al motor d’explosió, és la que genera el gran salt endavant, polític, econòmic i cultural del primer terç del segle XX. Els telers, i el cotó i la llana (i, ara, les fibres artificials, al Prat de Llobregat, i a Blanes), i els ferrocarrils, i els vapors, seguiran sent l’eix de l’economia, però el protagonisme correspon als nous desenvolupaments dels coneixements científico-tècnics, a l’electricitat, la química, la microbiologia. Les empreses de la II Revolució Industrial són : elèctriques (i els empresaris: Emili Riu, Carles Montañés, Francesc Cambó, Lluís Muntadas, Joan March); petroleres (i els empresaris: Francesc i Evarist Recasens, Joan March, Demetri Carceller ); automobilístiques (i els empresaris: Damià Mateu, Artur Elizalde, Carme Biada); de nous materials de construcció ( i els empresaris: Josep M. Roviralta, Josep Serratosa, Eusebi Güell, els germans Roca Soler); químiques ( i els empresaris: Amadeu Cros, Joan March, Salvador Andreu, Antoni Puig ); i, financeres (incloses les caixes d’estalvi  amb personalitats com  Joan Navarro Reverter o Francesc Moragas).

Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org Per saber-ne més: J.L.Garcia i Carles Manera: Historia empresarial de España. Un enfoque regional en profundidad.  Madrid, Lid, 2006 .