La pobresa té rostre de dona, immigrant, sense ingressos i llogatera

Tres de cada quatre persones que va atendre Càritas l’any passat eren immigrants i, d’aquestes, el 68% es trobaven en situació irregular, és a dir, sense protecció social, amb l’excepció de l’escolarització dels fills i la sanitat. Ésser estranger és només un dels trets del perfil majoritari de les persones en situació de pobresa: el 57% són dones, el 90% no tenen habitatge en propietat i el 53% no tenen cap mena d’ingressos, segons la memòria de les actuacions de Càritas el 2004.

«Els perfils de les persones amb més risc d’exclusió no només es mantenen, sinó que s’agreugen», va afirmar ahir el director de l’entitat, Jordi Roglà. La inestabilitat laboral (71% d’aturats i 19% de persones treballant sense contracte), el difícil accés a l’habitatge i les escasses ajudes públiques en tindrien la culpa.
La situació familiar també determina el risc d’exclusió. El 45% de les persones ateses vivien soles. Entre la població gran, quatre de cada cinc, i la majoria, dones. Les mares joves i soles que no disposaven de suport social o familiar van suposar l’any pasat el 22% de les ajudes econòmiques directes de l’entitat. Les famílies monoparentals, va explicar Roglà, «augmenten any rere any i la seva situació empitjora».

Pensions insuficients

El col·lectiu de les persones grans amb una pensió no contributiva (267 euros al mes el 2004) com a únic ingrés va ser un dels que va necessitar més ajudes. L’any passat van suposar el 70% de la gent gran atesa pel personal de Càritas.

Pocs diners per a protecció social

Som un dels països europeus que menys diners destina a prestacions socials, segons va recordar ahir Jordi Roglà. Espanya destina el 20% del seu producte interior brut (PIB) a la protecció social pública, mentre que la mitjana europea (dels 15) era del 27,5% el 2001. Pel que fa al repartiment dels recursos, som dels últims en ajuts a la família, la vivenda i contra l’exclusió social, però els primers en subsidis d’atur, en què doblem la mitjana europea. Roglà va aprofitar per demanar més recursos a les administracions per lluitar contra l’exclusió.