Com a membre de l’Association Euro-Africaine Minière et Industrielle amb seu a Paris, l’enginyer Pere Duran Farell (Caldes de Montbui, 1921- Barcelona, 1999), conseller-delegat de l’empresa Hidroelèctrica de Catalunya, viatjà a Algèria, que estava en guerra per la seva independència. Al 1947, Duran havia estat el primer enginyer de camins que no havia entrat a treballar a l’administració pública. S’havia decantat pel sector privat, pel Banc Urquijo, des d’on –juntament amb l’empresa Catalana de Gas i Electricitat- havia donat impuls a Hidroelèctrica. Duran, a Algèria, establiria contactes amb les autoritats franceses. Però, també, amb membres del FNL, la organització político-militar que lluitava per la independència del país. Els acollirà a casa seva seva quan viatgen, clandestinament, a França. Duran volia extreure i transportar el gas natural descobert al desert del Sàhara a l’àrea de Barcelona, i a Europa. El 1969 arribà gas natural liquat al port de Barcelona i, regasificat, començà a ésser distribuït, canalitzat, per tot el cinturó industrial de la ciutat. La xarxa s’anirà estenent (arriba a Madrid el 1987), i el vell gas artificial és substituït pel nou gas natural. El 1972, Duran Farell és al capdavant de la primera central catalana d’energia atòmica: la CN Vandellòs I. El 1987 és al darrera del nou Museu Nacional d’Art de Catalunya. El 1996, l’empresa Gas Natural salta l’Atlàntic. Al 1999, la seva vídua, i els fills, van llençar les cendres de Pere Duran al vent del desert, a Timimouin, al sud d’Algèria, un dels llocs del món que més el fascinàven.Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org
Per saber-ne més: Joaquim Maluquer : “El pensament de Pere Duran Farell”, Revista de Catalunya, 224 (2007).
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios