1960. Pere Duran Farell

Com a membre de l’Association Euro-Africaine Minière et Industrielle amb seu a Paris, l’enginyer Pere Duran Farell (Caldes de Montbui, 1921- Barcelona, 1999), conseller-delegat de l’empresa Hidroelèctrica de Catalunya, viatjà a Algèria, que estava en guerra per la seva independència. Al 1947, Duran havia estat el primer enginyer de camins que no havia entrat a treballar a l’administració pública. S’havia decantat pel sector privat, pel Banc Urquijo, des d’on –juntament amb l’empresa Catalana de Gas i Electricitat- havia donat impuls a Hidroelèctrica. Duran, a Algèria, establiria contactes amb les autoritats franceses. Però, també, amb membres del FNL, la organització político-militar que lluitava per la independència del país. Els acollirà a casa seva seva quan viatgen, clandestinament, a França. Duran volia extreure i transportar el gas natural descobert al desert del Sàhara a l’àrea de Barcelona, i a Europa. El 1969 arribà gas natural liquat al port de Barcelona i, regasificat, començà a ésser distribuït, canalitzat, per tot el cinturó industrial de la ciutat. La xarxa s’anirà estenent (arriba a Madrid el 1987), i el vell gas artificial és substituït pel nou gas natural. El 1972, Duran Farell és al capdavant de la primera central catalana d’energia atòmica: la CN Vandellòs I. El 1987 és al darrera del nou Museu Nacional d’Art de Catalunya. El 1996, l’empresa Gas Natural salta l’Atlàntic. Al 1999, la seva vídua, i els fills, van llençar les cendres de Pere Duran al vent del desert, a Timimouin, al sud d’Algèria, un dels llocs del món que més el fascinàven.Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org

Per saber-ne més: Joaquim Maluquer : “El pensament de Pere Duran Farell”, Revista de Catalunya, 224  (2007).

Mostrar comentarios

Códigos Descuento