1951. Nous ensenyaments tècnics

El seu objectiu és subministrar ensenyaments humanístics-tècnics en el camp que se n’ha dit, de vegades, enginyeria social. Aquests ensenyaments havien de formar professionals per a un ventall força ampli de feines d’intermediació social, que basessin el seu treball en un bon coneixement de l’entorn. El 1951 comencen els cursos de l’Icesb, l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. El 1952, els del Cicf, el Centre d’Influència Catòlica Femenina, que inclourien cursos d’administració i secretariat, idiomes, periodisme, disseny, jardineria (d’infants). El 1954, recomençà la facultat d’econòmiques, de la Universitat de Barcelona (que havia estat creada el 1933 i suprimida el 1939), on estudià Pasqual Maragall (i Narcís Serra).

També el 1954, l’IME, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. El 1956, les noves seccions de l’escola Massana, que funcionava des de 1929. El 1958, començà Esade, l’Escola Superior d’Administració d’Empreses. El 1959, l’EMI, l’Escola de Mandos Intermitjos. Els promotors foren sectors de l’Església catòlica, alguns funcionaris docents per oposició de l’Administració pública i alguns particulars. Els nous ensenyaments tècnics dels anys 1950 poden explicar els bons resultats dels anys 1960-70.

Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org Per saber-ne més: B. de Riquer- J.

Aluquer de Motes: La Catalunya autònoma (1975-2003). Barcelona, Edicions 62, 2003.