«L’ús social de la llengua catalana té problemes, necessita protecció»

L’Institut d’Estudis Catalans compleix cent anys en un moment de gran activitat de recerca. Un conferència a lasala Prat de la Riba, on el fundador de la institució va recordar-ne ahir el moment de la constitució.

Estan d’enhorabona. Cent anys donen per a molt.

Els pitjors problemes els vàrem passar amb Primo de Rivera i amb la prohibició en el franquisme. Ara estem en un progrés constant, amb avenços en tots els sentits. Tenim cinc acadèmies, 200 membres i 8.600 socis de les 26 filials. Mai hem tingut una activitat de recerca i treballs tan intensa.

Li preocupa la situació del català?

L’ús social té problemes sobretot a Perpinyà i València. Necessita protecció. El seu ús no és prou satisfactori, sobretot en ciutats. Els mitjans de comunicació en castellà, la immigració massiva, el prestigi de les llengües o les accions dels estats francès i espanyol ho poden explicar.

En què s’ha d’avançar?

La consolidació a les escoles és fonamental. Cal millorar als cinemes... En gairebé tots els camps. No em preocupa la grandària, sinó el suport oficial que sí tenen l’holandès, el danès o el maltès.

L’Estat s’ho sent com a propi?

No. Va transferir la responsabilitat a autonomies. Té l’obligació d’estar més implicat.

Quins reptes té l’IEC en els futurs anys?

Ser més transversals: ser una plataforma per a les ciències, les tècniques, la recerca... I més implicació d’autoritats i la societat civil per produir més informes.

BIO

Barcelona, 1934. Catedràtic de Sociologia a la UB. Autor d’una desena de llibres del seu camp. Creu de Sant Jordi.