L'espai destinat a parcs urbans pràcticament no ha crescut en els darrers cinc anys en relació amb el tamany total de Barcelona, a l'espera de grans projectes com el de Glòries o el de les Portes de Collserola, que va quedar aturat el 2012.

Les darreres dades municipals sobre la superfície verda de la ciutat mostren que l’any passat era de 12.373.266 metres quadrats i representava un 12,1% de l’extensió de la capital catalana, una proporció igual que a la del 2013 i gairebé la mateixa que la del 2010 (11,79%).

A més, quatre districtes estan per sota de la mitjana de Barcelona en tant per cent d’espai verd: Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample. Aquest últim és el que surt pitjor parat, amb un 6% –Sarrià-Sant Gervasi té un 5%, però és el que disposa de més parc forestal, mentre que el dissenyat per Ildefons Cerdà no en té–.

"Caldria doblar el nombre d’interiors d'illa recuperats al districte i naturalitzar els ter-rats", afirma Sergi López, president de l'Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. Des de l'Ajuntament assenyalen que des de l’inici de la recuperació d’interiors d’illa el 1987, el districte n'ha guanyat 48, que sumen una superfície de "prop de 100.000 metres quadrats", i que es treballa perquè "els ciutadans disposin d'una zona verda a menys de 200 metres de casa".

Aquest mandat s'ha ampliat el de Clotilde Cerdà i s'ha recuperat el d'Anaïs Napoleón –s’inaugurarà el 28 de març– i en un futur serà el torn dels de Borrell, 305; Còrsega, 195-197; el Palau Macaya, els Jardins d'Emma i els cinemes Niza i Urgell.

Esther Argelic, vocal de Medi Ambient de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), considera que la ciutat té "porc verd" i es queixa que "no està igual de cuidat a tots els barris". Des d'Ecologistes en Acció, d'altra banda, descriuen els parcs com "bolets rodejats de trànsit" amb una "qualitat de l'aire poc saludable" i reclamen "eixos de mobilitat sostenible".

Carlos Bernal, de la CGT de Parcs i Jardins, afirma que "la jardineria no té prou qualitat" per falta de personal i perquè es contracten empreses externes que en alguns casos "treballen en precari".

Enumera desenes d’exemples per mostrar-ho, entre d'altres, el fet que "hi ha zones verdes per on no es passa amb la freqüència que caldria" o que "es poden arbustos just abans que floreixin".