Vuit anys després del boom de la construcció, que va deribar en una multiplicació dels casos de mobbing immobialiari, sobretot a Ciutat Vella, la crisi ha fet néixer a la ciutat nous tipus d’assetjament que afecten propietaris i llogaters d’habitatges i d’establiments comercials.

Si bé fins ara el mobbing havia consistit, sobretot, en abandonar el manteniment d’edificis i provocar talls de llum i aigua i molèsties similars per forçar la marxa d’un inquilí i poder llogar o vendre la seva casa o botiga a preus elevats, actualment, els mètodes s’han diversificat. Experts i afectats ho han explicat a 20minutos.

Fons especulatius. Santi Mas de Xaxàs, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), explica que l’entrada dels fons voltor no només ha tancat les posibilitats de negociar a "entre 200.000 i 300.000 catalans" afectats per execucions hipotecàries o en risc de ser-ho. Segons apunta, aquests fons acabaran portant a Catalunya casos d’assetjament.

«Als Estats Units compren barris sencers, forcen als inquilins a què se’n vagin amb  pràctiques de mobbing i després lloguen els seus pisos a preus molt més cars», apunta. Segons afirma aquest portaveu de la PAH, això "ja comença a passar a Madrid", on l’assetjament consisteix en "pujar els costos de manteniment de les finques i els preus d’aparcaments" de pisos socials que han adquirit.

A Barcelona, com recorda Vanesa Valiño, directora de l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), ja s’ha donat un cas . El 2013, la Fundació Privada de Pisos de Lloguer del Consell Comarcal va vendre quatre promocions d’habitatge per a joves a una empresa i, després, els inquilins van denunciar-hi abusos. Segons van explicar, es va disparar la quota de manteniment de l’escala i se’ls va obligar a llogar places de pàrquing.

"Les administracions estan mirant cap a una altra banda i deixant perdre l’oportunitat de dotar-se d’un bon parc públic d’habitatge", denuncia Valiño.

Rendes de botiguers. Un altre tipus de pressió és la que pateixen els afectats per la fi de la moratòria de la Llei d’arrendaments urbans, que posa punt final als lloguers antics, fet que ja ha obligat a tancar diferents comerços de Barcelona.

"No sé si es pot anomenar o no mobbing, però el cert és que en alguns casos s’ha aprofitat la crisi econòmica i l’edat avançada dels llogaters. S’hauria d’haver negociat per una pujada de preus més paulatina", assenyala Manuel García, responsable territorial de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya.

La pressió turística. A aquestes formes d’assetjament s’afageix el turístic, patit de prop pels veïns del barri de la Barceloneta. Segons Lourdes López, vicepresidenta de l’associació de veïns de l’Òstia, amb la finalitat que els veïns marxin per obrir apartaments turístics, no només se’ls fa mobbing, sinó que "se’ls arriba a subornar amb diners".

"Com no hi hagi una voluntat política, contra l’oferta i la demanda no es pot fer res", apunta López sobre la situació en aquest barri.

L’Ainhoa, separada i mare d’una nena de tres anys, és una de les afectades per la venda d’hipoteques de CatalunyaCaixa al fons Blackstone. Explica que fa dos anys que no paga el pis perquè es va quedar a l’atur, que va arribar a «vendre fins i tot les joies per abonar una mensualitat» i que està en «negociacions» perquè no li arribi una execució hipotecària.

"Volen que jo entregui casa meva i pagui el deute que encara tindria amb el banc si ho fes amb un préstec de 43.000 euros als meus pares, perquè a mi no me’l poden donar perquè ja rebo altres ajuts. Els meus pares encara estan pagant la seva hipoteca i no el podrien tornar mai", apunta, i afegeix que la seva mare va patir un ictus al desembre a causa dels nervis per la situació.

També assegura que els seus progenitors són víctimes "d’assetjament per carta i per telèfon". "Reben trucades del banc a les 11 de la nit i a les 8 del matí. Els truquen a ells i no a mi perquè són més vulnerables", explica.