Les llistes d'espera per operar-se es van reequilibrar al llarg de 2014, segons la Conselleria de Salut. Les millores organitzatives, tècniques menys invasives, la priorització de pacients i la cirurgia ambulatòria, van permetre a alguns centres (no tots han publicat el seu balanç) incrementar la seva activitat i conseqüentment, reduir la demora. A l'Hospital del Mar, per exemple, es van fer un 12% més d'operacions i l'espera es va reduir un 36%, dos punts menys que al Joan XXIII, on es van fer un 9% més d'intervencions.

Els sindicats, però, denuncien que les dades estan maquillades. "Són jutge i part. No tenim forma d'avaluar les dades", critica en una conversa amb 20minutos la secretària de Salut i serveis sociosanitaris d'UGT, Maria José Molina, qui critica a Salut per dir que les llistes d'espera "no són aclaparadores i que el temps no és excessiu". A més, afirma que les dades estan "maquillades".

"És any d'eleccions i convé oferir dades maques", afegeix la portaveu de la Federació de sanitat de CC.OO., Mari Àngels Rodríguez. A més, demana saber quantes operacions s'han derivat de centres públics a concertats "al·legant que surt més econòmic per al CatSalut", fomentant l'activitat privada mentre hi ha plantes i quiròfans tancats o infrautilitzats per les tardes. A més, els sindicats dubten que resulti més econòmic.

La Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (CUS) entén les crítiques a les derivacions perquè es veuen com una privatització de la sanitat pública, però cal vetllar pels pacients. "No ha de ser una pràctica habitual però pot ser una solució puntual", apunta la directora de l'entitat, Carme Sabater, qui reconeix "l'esforç" de Salut després que el primer paquet de retallades fes augmentar en 23.780 persones les llistes d'espera (un 42,1%), però recorda que la demora "depèn del territori, l'hospital i la patologia".

Sabater també celebra la intenció de Salut de tenir en compte no només criteris clínics a l'hora de prioritzar els pacients, sinó també socials, com el fet que el pacient sigui un cuidador o persones que viuen soles. "És molt bo però cal que esdevingui una realitat", apunta.

D'altra banda, Rodríguez critica que no s'incloguin determinats pacients de forma immediata sinó després de fer probes i rehabilitació tot i saber que acabaran passant per quiròfan. En aquest línia, reclama accelerar les visites als especialistes i les probes diagnòstiques per incloure abans a les llistes als pacients i així "les dades serien més reals", afirma.

La directora de la CUS aposta per revisar les catorze operacions garantides, doncs n'hi ha que no estan incloses com les d'obesitat mòrbida i algunes intervencions d'esquena, i els malalts poden esperar anys. De fet, al juny hi havia 700 persones que feia més de quatre anys que esperaven a ser intervinguts. Això es deu, explica Sabater, a que els centres tenen pressupostos limitats i no poden assumir-ne el cost. Salut, però, vol limitar la demora a un any.