«Una infància que sent la desigualtat és una infància que se sent desprotegida», va alertar ahir Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants, deixant clar que «la desigualtat es viu» a Barcelona, tal com constata l’informe anual de l’entitat, que apunta la cronificació de la pobresa entre els menors i, sobretot, ho pateixen els nens de de 0 a 3 anys.

Això es pot traduir en què es passi de l’ajuda social a la caritat. Entre els infants que atén, el Casal ha detectat mancances en habitatge i per cobrir les necessitats diàries de menjar, roba i material escolar (afecta al 20% de les famílies ateses).

Segons el perfil del miler de nens atesos per l’entitat, set de cada 10 menors de tres anys viuen en famílies en què cap dels membres treballa i gairebé un 25% han estat desnonades de casa seva o estan en risc de ser-ho. Ara, el Casal augmentarà fins a les 1.623 el nombre de places diàries, però necessita doblar el nombre de socis fins arribar als 6.000.

Segons Balaguer, tenim al davant «una situació estructural que té greus efectes en el present i futur dels infants». El Casal dels Infants aposta per potenciar la inclusió social i el treball en xarxa, «amb les famílies, amb l’escola i amb el barri» i acompanyant emocionalment els pares.

Segons la directora del Casal, Rosa Balaguer, «vivim moments d’emergència social i l’empobriment aboca a molts nens a patir una greu manca d’oportunitats». «Més de la meitat dels nens del Casal viuen en llars on cap dels progenitors treballa» i «cada dia creix el nombre de nens atrapats des que neixen, heretant i patint les dificultats de les famílies».