Comèdia intel·lectual

Tom Stoppard va assolir amb Arcàdia un dels millors textes teatrals de finals del segle XX, obtenint, entre d’altres, el Premi Laurence Olivier a la millor obra de teatre, l’any 1994. Es diu del teatre d’Stoppard que és tot pensament i poca emoció. A Arcàdia el dramaturg combina la seva complexitat temàtica habitual amb certes dosis d’humor i de misteri, sota la direcció de Ramon Simó.

L’obra, en dos temps: principis del segle XIX, un arquitecte paisatgístic vol renovar els jardins de Sidley Park. Aquí comença una història amb personatges que s’enamoren, es desitgen i fan descobriments anodins. Entre ells, un jove poeta, Byron.

Aquest romandrà fins a la segona part de l’obra: finals del segle XX. Hannah arriba a Sidley Park per a fer una investigació sobre l’estètica romàntica, després del seu èxit amb la biografia de Lord Bryon. Allà coincidirà amb Bernard Nightingale, un professor d’universitat que també investiga la figura del poeta.

Entre tots fan d’Arcàdia una comèdia intel·ligent i apassionant, entre el romanticisme i el classicisme, la raó i la intuïció. Les obres de Sir Tom Stoppard són eminentment filosòfiques, però amb un gran ingeni verbal i humor visual. Seus són títols com La cosa real, Rosencrantz i Guildenstern han mort o el guió de Shakespeare enamorat. Per fugir de la persecusió nazi, ell i la seva família van emigrar a Singapur, el mateix dia que les tropes de Hitler envaïen la seva Txecoslovàquia natal. Als pocs anys, Stoppard va preocupar-se pels problemes dels drets humans, sobretot per la situació política dels dissidents a l’Europa oriental i la Unió Soviètica.

* TNC. Pl. de les arts, 1. Avui (20.00 h). De 17 a 24 euros.