El 45% de les 300.000 motocicletes i ciclomotors que circulen per Barcelona tenen més de set anys, amb la qual cosa són més insegures i contaminants que els models actuals, segons un estudi del RACC que analitza el comportament dels motoristes, les vies i aspectes com la sinistralitat i la sostenibilitat. Per això, demana impulsar un pla d'ajudes per a la compra de motos que bonifiqui l'adquisició de vehicles amb mesures de seguretat com l'ABS, i que l'Ajuntament incentivi l'ús de motos elèctriques i la renovació del parc amb l'impost sobre vehicles. L'entitat també alerta de les conductes imprudents d'alguns motoristes.

La publicació de l'estudi arriba després d'uns dies en què s'han produït diversos accidents mortals. De fet, des del gener, 15 persones han perdut la vida, el que suposa un increment del 25% respecte el mateix període de l'any passat, quan en van morir 11. A més, de mitjana cada setmana tres persones resultes ferides greus (156 a l'any).

El risc de patir un accident greu o mortal per a les motocicletes i els ciclomotors és 20 vegades superior al que presenten altres vehicles, com els turismes, principalment a causa de la seva vulnerabilitat. Segons el RACC, per cada 100.000 motos, cada any es produeixen 53 ferits greus i quatre víctimes mortals. Tot i això, el nombre de motoristes morts a Barcelona s'ha reduït a la meitat respecte el 2009 però el de ferits greus es manté igual que el 2010 i s'observa un repunt en els darrers tres anys, un estancament que també es nota en l'evolució del nombre de víctimes d'accidents, si bé s'han reduït un 43% en els darrers set anys, quan es va fer un estudi similar.

Un 32% dels motoristes no fa servir els intermitents per senyalitzar els girs a les cruïlles, percentatge ha augmentat un 41,8% des de la darrera edició de l'estudi, el 2007. Aquest és un comportament que eleva el risc d'impacte fronto-lateral amb altres vehicles. El 20% dels conductors realitza canvis de carril ràpids i habitualment sense fer servir l'intermitent. Això sí, tots els motoristes fan servir casc i la majoria, el 62%, n'utilitza d'integrals. A més, només el 3% de les motos compta amb un únic retrovisor.

El 10% dels conductors circula per sobre de la limitació de velocitat permesa, especialment en vies com l'avinguda Diagonal, on el percentatge arriba al 25%, el carrer Aragó i la Gran Via, on ho fan el 7 i el 8%, respectivament. A més, el 15% dels motoristes gira a velocitat superior a l'adequada, una de les pràctiques més perilloses que ha disminuït un 30% respecte el 2007.

L'estudi mostra també que el 38% no s'atura quan, en arribar a la cruïlla, el semàfor es posa vermell (el 30% passa en ambre i el 8%, en vermell); i el 25% es posa en marxa abans que el semàfor es posi verd, pràctica que s'ha reduït un 51% des de 2007. El 10% avança posicions per carrils en direcció contrària mentre espera que el semàfor es posi verd.

El RACC recorda que la seguretat dels motoristes també depèn de la infraestructura i a la convivència amb altres vehicles. En aquest sentit, l'estudi recull que un de cada quatre motoristes circula pel carril bus a major velocitat i el fa servir per avançar turismes en moments de congestió. El 23% dels motoristes es veu obligat a circular-hi o a fer zig-zag entre els vehicles aturats per poder accedir a les zones avançades per a motos als semàfors, un aspecte que l'entitat demana millorar.

Tot i que les 60.000 places d'aparcament només cobreixen el 20% del parc de motos i ciclomotors de la ciutat, només el 2% estaciona de forma il·legal en passos de vianants. Tot i això, el RACC recomana millorar l'estacionament en vies com la Diagonal o la Via Augusta, així com fomentar que s'aparqui en diagonal o en paral·lel per tal de restar menys espai als vianants.

Pel que fa als punts de recàrrega per a motos elèctriques, n'hi ha 242 per mil motos elèctriques que hi ha a la ciutat. Són moltes menys de les que emeten una quantitat desproporcionada de fum negre (2%), en part per l'antiguitat dels vehicles i la manca de manteniment, i de les que produeixen més soroll del normal (15%).

Els autors de l'estudi han detectat deficiències puntuals en el paviment de carrers amb molt trànsit, com Pau Claris o París, que presenten fissures, deformacions i asfalt quartejat.