L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el Pla especial per a la regulació dels establiments de concurrència pública, hotelera i altres activitats a la Rambla. La iniciativa, recollida en el Pla d'Usos propi per la Rambla, pretén fomentar la implantació de botigues de les indústries culturals alhora que restringeix les activitats hoteleres, de restauració i d'oci nocturn. La regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha declarat que aquesta iniciativa vol "millorar la qualitat i l'endreça de la Rambla, de tots els elements que hi passen i de tots els usos que s'hi fan, i apostar per aquest passeig com a referència per als barcelonins".

La iniciativa, pactada entre el govern municipal de CiU i el grup del PSC, s'emmarca en la Modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella, amb un Pla d'Usos propi per a la Rambla atenent a la seva condició de zona singular i tenint en compte que la modificació planteja una normativa específica per regular l'activitat de cada zona del districte. El Pla d'Usos propi per la Rambla inclou la Plaça Reial i la Plaça Sant Josep de la Boqueria, així com l'àrea de la Boqueria.

El pla pretén fomentar les indústries culturals, amb la instal·lació de galeries d'art i botigues dedicades a la venda de llibres, discs o instruments musicals. Aquestes botigues podran disposar de zona de cafeteria de màxim 20 metres quadrats amb horari limitat i no podran vendre productes a banda dels establerts a la seva especialitat.

Alhora, el Pla d'Usos de la Rambla limita les activitats hoteleres i prohibeix la implantació d'albergs de joventut. Únicament permet la instal·lació d'hotels nous en edificis sencers i amb un límit de superfície d'habitacions del 60% de l'immoble i amb un màxim de 100 places hoteleres. Això suposa que l'oferta hotelera actual de la zona no podrà créixer. D'altra banda, les pensions i hotels que ofereixen altres activitats que no siguin l'hotelera queden fora de l'ordenació i en sis anys perdran la seva llicència.

Els bars i restaurants estaran permesos a la Rambla només si disposen de cuina pròpia i només se'n podran obrir en cas que es tanqui una activitat del mateix tipus a la mateixa zona. Alhora, el pla permet un augment de l'aforament, sempre que es millorin les condicions de sanitat, seguretat i salubritat, amb un límit de 20 metres quadrats més de superfície.

Els locals d'oci nocturn hauran d'estar ubicats a les vies principals i no es podran ampliar ni crear-ne de nous si no es traslladen dins de la mateixa zona. La implantació de comerç alimentari també queda limitada i només la permet en cas de tancament d'una activitat similar a la mateixa zona.

La regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha declarat que aquesta iniciativa vol "millorar la qualitat i l'endreça de la Rambla, de tots els elements que hi passen i de tots els usos que s'hi fan, i apostar per aquest passeig com a referència per als barcelonins". Mercè Homs ha afegit que el Pla d'Usos propi per la Rambla parteix de "sessions de participació amb més de 60 entitats del voltant de la Rambla" i que respon a les inquietuds que van mostrar els veïns que eren "la necessitat d'endreça, ordre, de fer complir la normativa a la Rambla" i "el tema de la mobilitat, de la possible pacificació de la Rambla".

L'aprovació inicial del Pla d'Usos per la Rambla permet començar la tramitació que obre un procés d'exposició pública i recollida d'al·legacions per procedir a l'aprovació definitiva, que serà la propera tardor.

El portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Quim Mestre, ha assegurat avui que el pla aprovat pel govern municipal "és un pedaç que intenta maquillar els efectes de la sobreexplotació turística de Ciutat Vella". "Estem davant d'una mesura cosmètica i clarament insuficient, que no resol el problema de fons perquè el govern de CiU no té cap intenció d'abordar-lo, com ho demostra la seva decisió d'aixecar la prohibició de noves places hoteleres al districte", ha assegurat Mestre.

Segons el portaveu d'ICV-EUiA, "la regulació d'usos a la Rambla servirà de poc si el govern municipal no modifica dràsticament les seves polítiques desreguladores i orientades prioritàriament a la promoció obsessiva de Barcelona com a destí turístic". Mestre ha convidat Trias a "canviar de prioritats" i situar en primer terme "la preservació de la qualitat de vida als barris, amb unes polítiques valentes de regulació dels impactes del turisme a la ciutat, especialment a Ciutat Vella".