Una trentena de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona s'enfronten al pagament de fins a 700 milions d'euros per un nyap legal dels anys 70. Propietaris privats han reclamat ja que se'ls expropiï zones verdes i se'ls compensi amb indemnitzacions cada cop més elevades. I els jutges els donen la raó.

L'any 1976 es va crear una normativa que preveia l'expropiació forçosa per part dels ajuntament metropolitans per reservar i adquirir les zones verdes. Ara bé, moltes d'aquestes operacions no es van tancar i amb el boom immobiliari de principis de la dècada del 2000, els propietaris van començar a demandar els consistoris tot reclamant-los l'expropiació i la compensació econòmica.

Segons dades de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), hi ha municipis que ja tenen sentències desfavorables o pendents de resolució per valor de 105 milions d'euros. Hi ha, però, 784 parcel·les que són susceptibles d'expropiació i que poden suposar el pagament de 470 milions d'euros, pel cap baix, o de 597 milions, en el pitjor escenari. En total, els municipis s'enfronten, doncs, al pagament de fins a 702,5 milions.

Sant Cugat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Cervelló o Cerdanyola del Vallès, són alguns dels municipis afectats. Els ajuntaments denuncien que no poden pagar aquest elevadíssim import i que això anirà en detriment de la inversió en serveis per als ciutadans.

És per això que, amb la mediació del Síndic de Greuges, l'11 de juliol, es van reunir amb la Generalitat tot reclamant un canvi normatiu, que hauria de passar per l'elaboració del Pla Director Urbanístic Metropolità, que encara trigarà anys en estar enllestit.

Un terreny de Montcada, limítrof amb Ripollet, un cop es va recórrer a la justícia, va passar d'una valoració de 500.000 euros a una de 12 milions d'euros, «una bogeria difícil d'explicar», apunta el president de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament, Juan Parra, qui denuncia que «amb la llei a la mà hi ha qui ha especulat». En alguns casos, a més, «són llocs impossibles d'aprofitar».