L’Ajuntament s’ha proposat incrementar els interiors d’illa de l’Eixample. Segons explica el regidor del districte, Gerard Ardanuy, «encara no són suficients, en calen més; i per això, volem fer un salt endavant i estem planificant nous interiors d’illa amb la visió de renaturalitzar l’Eixample i oferir als veïns i les veïnes més espais i més ben conceptualitzats».

Entre aquestes noves illes es troba la de Passeig de Gràcia, 24, que abans era un aparcament i on s’està fent una zona de restauració, a la coberta de la qual es farà un nou interior d’illa. D’altra banda, actualment s’està treballant en les illes d’Anaïs Napoleón i del carrer Còrcega, a més d’altres dues a l’Eixample Dret i a la Sagrada Família.

A més, en la línia de millorar aquests espais tan utilitzats, actualment s’està tirant endavant un projecte per portar-hi obres d’art de la mà dels alumnes d’arts aplicades de l’Escola Massana. Als jardins de Clotilde Cerdà ja es pot veure un mosaic amb ceràmica vitrificada de 106 metres quadrats.  I els jardins d’Ermessenda de Carcassona aviat tindran un estuc esgrafiat a la paret i als de Cèsar Martinell s’hi podrà trobar un mural fet de peces de ceràmica.

Explica l’escriptor Eduardo Mendoza a la seva novel·la La ciutat dels prodigis, que el Pla Cerdà –que havia de modernitzar Barcelona i adaptar-la a la situació demogràfica d’aleshores– no es va dur a terme tal com estava previst. En el mapa, cada mansana (del llatí mansio, tal com ho justificava etimològicament el propi Cerdà), havia de tenir el seu espai interior, uns patis amplis i oberts que oferissin un descans a l’atapeïda capital catalana.

Però la realitat no va coincidir amb la ficció i el fet que el seu projecte va ser imposat pel Govern de Madrid, a més dels interessos dels propietaris dels terrenys que volien treure’n el màxim benefici econòmic, van acabar fent que l’Eixample es convertís en un espai dens i poc diàfan.

Però, des del 1987, s’ha anat recuperant el somni de Cerdà d’una ciutat oberta. Es va crear el primer interior d’illa, que són els jardins de la Torre de les Aigües, amb entrada pel carrer de Roger de Llúria. Avui dia ja són 46 els interiors d’illa que formen una xarxa d’oasis ciutadans urbans repartits per la quadricula del districte de l’Eixample, de manera que qualsevol veí de la zona en té un a menys de 300 metres de casa seva.

Cada interior està limitat a la illa que l’envolta. La diversitat en la construcció de l’Eixample fa que hi hagin de diferents tamanys. Els més petits són d’uns 500 metres quadrats,  com els jardins de la Casa Elizalde, al carrer de València, 302;  o els de Mercè Vilaret, al carrer de Floridablanca, 141. Però també se’n poden trobar de més grans, com els dels Jardins de la Indústria, al carrer de la Indústria, 109, que arriben a abastar una àrea d’uns 7.000 metres quadrats, o els 5.000 metres dels Jardins Safo.

Els alumnes de l’escola d’art Massana estan treballant en un projecte  per embellir els interiors d’illa de la ciutat i, de pas, poder oferir a uns veïns convertits en visitants una exhibició artística sense haver d’entrar a cap museu. És una iniciativa del Districte de l’Eixample, l’Institut Municipal d’Educació i l’Escola Massana, que té l’objectiu d’apropar l’art a la ciutadania a través dels patis oberts del districte.

Gerard Ardanuy, regidor d’Educació i Universitats i del Districte de l’Eixample, assenyala que la idea és «portar la intervenció artística a l’espai públic, tot traslladant el talent de joves artistes al carrer i, concretament, a espais d’ús intensiu com són els interiors d’illa i, d’altra banda, posar l’art en contacte amb l’àmbit educatiu amb la col·laboració d’alumnes i mestres d’educació primària i d’Arts Aplicades de l’Escola Massana».A més del treball que realitzaran a l’interior de les mansanes, els estudiants també portaran a la pràctica les seves habilitats en patis d’escoles.