«Son incalculables las veces que me han entrado a robar». «Me preocupa el terrorismo y los robos. Han entrado a mi local a robar la recaudación de las máquinas… Son incalculables las veces que han entrado. A la Policía ya no voy porque dicen que, si no hay sangre, no se puede hacer nada; voy a la compañía de seguros, que me atienden bien».

Mariona de la Aldea. A l’atur, 24

«En disseny no hi ha gaire feina». «Sóc dissenyadora d’estampats i fa un mes que estic a l’atur. Treballava de cambrera i ja no podia més. Vaig marxar quan se’m va acabar el contracte. En disseny no hi ha gaire feina: hi ha molta gent i no està pagat com cal. Estic fent força entrevistes, però com no marxis a la Xina el tema del disseny està xungo…».

Dolors Casadevall. Empresària, 36

«No hi ha ajuts per tenir fills». «Tinc tres fills de 8 i 5 anys i un mes i mig. Hi ha poques ajudes a nivell familiar, sobretot econòmiques. Et donen quatre duros. Pots tenir fills, però no t’ajuden en res i tot és molt car: les guarderies… Tot. I les escoles estan fatal. Aniré a viure a Holanda! (riu). Allà tinc una amiga i tenen ajuts econòmics, per conciliar…».

Manuel Nuñez. En paro, 59

«Llevo dos años en paro y no encuentro trabajo por la edad». «Soy cortador (confección). Si me prejubilo me queda una miseria; además, quiero trabajar. Busco de lo que sea. Llevo dos años en paro y no encuentro trabajo por la edad. Comparto piso porque no puedo pagar el alquiler».

Roser Vilà. Grafista, 47

«Al barri no hi ha espais verds». «Gal·la Placídia està brut, ple de coloms… no és un lloc per a nens ni la gent gran. Al carrer Alfons XII, entre Oliana i Madrazo, hi ha una finca amb zona verda i fa 20 anys que diuen que l’arreglaran. Hem recollit firmes. Al barri no hi ha espais verds».