4670 A. C. Blat

Daten dels anys 7000-6000 a. C. Segons Miquel Tarradell, el màxim especialista en el tema, a l’àrea catalana, utilitzant la tècnica del carboni 14, la mostra més antiga de blat és de l’any 4670 a. C, i s’ha localitzat a Cova de l’Or, una cova-habitatge situada al terme municipal de Beniarrés, a la comarca del Comtat, al País Valencià (on Tarradell va viure molt anys fent de professor de prehistòria de la Universitat de València).

La mostra està integrada a la ceràmica que s’utilitzava per cuinar el blat, que, aleshores, es menjava directament, bullit dins d’aigua, sovint barrejat amb altres cereals, com per exemple, l’ordi. El blat era de dues de les 14 varietats que existeixe: era triticum aestivum, blat comú o blat xeixa, i triticum compactum, el blat de les terres de baixa qualitat. El blat que coneixem, el de les grans espigues, és el triticum turgidum, o blat bojal, que fou introduït a l’àrea catalana a partir de l’any 1000 A. C.

Els molins (manuals) i l’obtenció de farina de blat, i la fabricació de pa, van sorgir molt més tard, a l’època clàssica de Grècia i Roma. El pa esdevindria la peça central de l’alimentació de la Mediterrània. El blat tindria, doncs, el caràcter de recurs estratègic, com, al segle XX, el petroli, i al XXI, el gas natural. El blat, però, com el petroli, no és produït a tot arreu. L’àrea catalana té, des dels temps de l’Imperi Romà, una demanda de blat molt superior a la seva producció. A desgrat del Canal d’Urgell i de la selecció de llavors iniciada al 1919 a la Granja Experimental de Caldes.