El litoral català està cada cop més degradat: la contaminació, la pressió humana, les espècies invasores i la manca d'inversió per part de l'Administració han deteriorat la costa i el fons marí. Un cop analitzats 17 punts estratègics de la línia marítima, es conclou que en només sis casos la situació ha millorat el darrer any. On ha empitjorat més és a Badalona, Begur i l'Escala, per motius diferents.

A l'àrea de Barcelona, la indústria, la contaminació a l'aire i les aglomeracions a les platges han fet que el litoral s'hagi anat degradant. Un exemple d'aquest fenomen és a Badalona, segons constata l'informe SILMAR, dut a terme anualment per voluntaris de la Fundació Mar, amb el suport d'ajuntaments i de l'Obra Social La Caixa.

A l'estació del Pont del Petroli s'hi ha detectat residus (sabates, fil de pescar, bosses de plàstic...) i un excés de banyistes i pescadors, que ha empobrit encara més l'ecosistema marí. Tot plegat ha fet que rebi un 4 sobre deu de puntuació.

En el cas del Prat de Llobregat, en canvi, després d'anys de rebre suspensos, ha aconseguit aprovar. La gran biodiversitat que hi ha en una zona molt castigada per infraestructures i per la contaminació del riu, juntament amb la implicació de l'Ajuntament, li han valgut un cinc.

A la zona de la Trencada de Mataró, hi ha una pradera d'alga posidònia d'unes 700 Hectàrees. «A prop de Barcelona és com un miracle», explica el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura. En aquesta estació, la puntuació arriba al 5,75, però ha empitjorat respecte l'any anterior, ja que pateix un fort estrès i una contaminació difusa que «fa difícil que hi visqui res», aclareix Ventura.

A la Costa Brava, la cala d'Aiguafreda (Begur) i la Punta Romaní (l'Escala) han suspès amb un 4,5 i un 4,6, respectivament. «És com un jardí espectacular: tens un gran patrimoni que el fas servir per enriquir-te però no fas res per conservar-lo», resumeix Ventura. A Tarragona, el Port i la petroquímica fan que les platges rebin un aprovat.

El canvi climàtic (la temperatura de l'aigua ha anat pujant) afavoreix la presència d'espècies invasores, que s'han detectat en un 75% dels punts analitzats, segons alerta l'informe. Se n'ha detectat 600 al Mediterrani però una quinzena preocupen especialment. Entre elles hi ha algues, cnidaris, crustacis i peixos.

Albert López fa deu anys que es fa a la mar a la zona del golf de Roses i ha comprovat com cada cop hi ha menys espècies, sobre tot cetacis. Les causes? «Cada cop hi ha més pressió humana, més vaixells» i minven «les espècies paraigua: tonyines, taurons... si se'n van, se'n va la resta».

"Cada cop hi ha més vessaments de gasolina, es fondeja sobre la posidònia,..." relata Albert López des del seu vaixell, a Roses. Hi ha menys gamba, menys escamarlà i menys cetacis: "El dofí comú ha passat a ser el menys comú", conclou.

López, membre del Projecte Ninam, és també el portaveu de la Plataforma Aturem les Prospeccions: «si es tiren endavant, serà un cataclisme», adverteix. Juntament amb entitats ecologistes, ajuntaments de la Costa Brava i confraries de pescadors lluiten contra els projectes d'hidrocarburs i alerten que els canons d'aire comprimit i les fortes explosions sonores que emetran foragitaran la fauna, atemptant contra els ecosistemes, que ja estan molt debilitats.

Ara estan pendents que el Ministeri de Foment contesti les al·legacions presentades en contra dels tres projectes per al litoral gironí.