Quimi Portet «Formo part del retrat grotesc de la nostra societat».

El de Vic presenta el seu sisé treball, Matem els dimarts i els divendres. Diu que el títol és una frase que li van dir quan va anar a comprar a una carnisseria un dilluns.

Tota la seva música es inspiració quotidiana?

No. Tinc la vanitat de pensar que hi ha alguna cosa del meu món interior. Cal tenir curiositat i receptivitat per disfrutar de les paradoxes que et trobes cada dia.

Es pot fer una cançó de tot?

No. Crec que una cançó no depèn del tema que trobes sinó de la curiositat que desperti en l’autor. Perdó per la falta d’humilitat però penso que l’únic realment important d’una cançó és l’autor. Si està motivat pot fer Tengo una vaca lechera o La barbacoa i ser un èxit mundial.

Fa els treballs sol. Li agrada treballar així?

Molt. He treballat bastant sol sempre, fins i tot en l’època d’El Último de la Fila. Hi ha un punt d’audàcia en treballar sol, sempre potencia els defectes i limita les virtuts, però és un risc que a mi m’encanta. Hi ha una edat a la vida que és molt agradable treballar sense companyia.

Moltes vegades se’l qualifica de pensador. Li agrada?

Em fa molta il·lusió però ho trobo excessiu. Diu molt poc de la nostra època perquè si jo sóc un pensador, la societat ha baixat molt els estàndards.

Diu que vol ser cantautor...

Estic segur que ho sóc, m’hi he convertit per exigències del guió. Em cauen bé...

Sembla que els ridiculitza...

Però me’n ric de mi, no de cap cantautor concret. No puc negar que tinc una visió irònica de la nostra societat, però sempre que prenc el pèl m’hi fico dintre. Sóc part del retrat grotesc i això em dóna certa capacitat moral per ironitzar.

Ara de filòsof a Caçadors de paraules.

Es un mèrit fer un programa sobre la llengua i que tingui èxit.

Per què el van agafar?

Suposo que tenien un mal dia o poc pressupost (riu). Saben que sóc una persona incapaç de quedar-me callat.

En la vida i en la música també filosofa?

Sí. Tinc curiositat pel sentit de la vida... la té tothom, però jo tinc poc sentit del ridícul i una mica de labia.

Es conscient que no tothom entén la seva música?

Sí. Però no passa res. Seria excessivament vanitós queixar-se perquè algú no t’entén. Si utilitzes la ironia i jugues un mínim amb els conceptes hi ha gent que els hi fa mandra. I també a qui l’atabali aquest rollo patatero. No em sento frustrat ni els hi poso cap pero. Ara, els que em diuen «tu ets molt raro» i després escolten Ave Maria... No entenc res!

Què li queda per fer?

Moltes coses. Però estic satisfet. Tinc la sensació que la meva vida ha estat fantàstica i molt divertida. Si demà s’acabés, no demanaria el llibre de reclamacions. Espero viure molts més anys i fer molts més discos però sense enganyar ningú.

Bio

Nascut a Vic fa 49 anys, va ser el 50% del grup El Último de la Fila. Ara, a més de composar, fa de filòsof de guàrdia a la tele.