Sant Pau recupera el seu esplendor després de 4 anys d'obres i 72 milions d'inversió

  • Dimarts obre les portes el pavelló de l'Administració, totalment restaurat.
  • El recinte modernista es podrà visitar de dilluns a dissabte matí i tarda, i els diumenges al matí, i l'entrada general costarà 8 euros.
  • La vicepresidenta de la CE, Viviane Reding, destaca l'esforç col·lectiu que ha suposat la restauració dels 19 pavellons, que estaven molt degradats.
Imatge del recén inaugurat pavelló de l'Administració, que es podrà visitar després d'unes costoses i llargues obres de restauració del recinte modernista de Sant Pau.
Imatge del recén inaugurat pavelló de l'Administració, que es podrà visitar després d'unes costoses i llargues obres de restauració del recinte modernista de Sant Pau.
Susanna Sáez/EFE
Imatge del recén inaugurat pavelló de l'Administració, que es podrà visitar després d'unes costoses i llargues obres de restauració del recinte modernista de Sant Pau.

Després de cinc anys de rehabilitació, les obres del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau s'han inaugurat aquest dilluns amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta de la Comissió Europea (CE), Viviane Reding, la ministra de Foment, Ana Pastor, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, entre d'altres autoritats.

A partir d'aquest dimarts i durant tres setmanes, fins el 16 de març, qui vulgui podrà visitar la part pública del recinte, és a dir, el pavelló d'Administració, que suposa l'entrada principal al complex, la zona a l'aire lliure i algunes parts dels pavellons rehabilitats. Algunes zones no es podran visitar perquè són les àrees de treball de les institucions que s'hi han instal·lat.

A partir d'aleshores es podran fer visites per lliure o guiades en quatre idiomes, de dilluns a dissabte matí i tarda, i els diumenges al matí, amb ampliació d'horari a la tarda d'abril a octubre. L'entrada general valdrà 8 euros per les visites lliures i 14 per les guiades. Però hi haurà entrada gratuïta pels aturats, els menors de 16 anys i els titulars de la Targeta Rosa gratuïta. Els veïns dels barris del voltant tindran accés il·limitat amb un pagament de cinc euros anuals, mentre que hi haurà carnets d'amic del recinte per la resta de ciutadans per 30 i 50 euros anuals.

Institucions actives

Les institucions que ja s'hi han instal·lat són la Universitat de les Nacions Unides (UNU), la Casa Àsia, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Institut Forestal Europeu, l'agència de les Nacions Unides per l'habitatge i l'urbanisme UN-Habitat, la Xarxa Global d'Universitats per a la Innovació Global (GUNI) i la Xarxa Mundial d'Operadors d'Aigua (GWOPA). De moment hi treballen unes 200 persones, però quan el recinte estigui més ple es poden arribar als 2.000 treballadors. El recinte també acollirà actes culturals com concerts o conferències i congressos.

El cost total de les obres serà de 107 milions d'euros, però fins ara se n'han gastat 72, ja que encara s'estan rehabilitant dos pavellons i en falten quatre més. Gairebé el 40% del pressupost l'ha aportat la MIA, de la qual formen part la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Capítol Catedralici.

A més, la Diputació, el Govern i el consistori han aportat uns 6,2 milions més, el Govern central uns 20 milions, i els fons FEDER de la Unió Europea han aportat 17 milions més. Tot i l'elevat cost de les obres, Baiget ha dit que la MIA no pretén fer negoci amb el recinte i que els ingressos serviran únicament per al manteniment de l'espai.

Les obres

Les obres, que s'han fet per petits contractes amb concurs públic, han tingut per objectiu principal reforçar l'estructura i els fonaments dels pavellons, alguns amb més de 100 anys d'història i amb risc d'esfondrament, respectar-ne la idea original de Domènech i Montaner, i adequar-los a la nova utilitat. Així, s'han millorat els aïllaments i el cablejat, s'han desmuntat estructures fetes 'a posteriori' de les obres inicials i s'ha intentat aprofitar els espais sense que la visibilitat de sostres i vidrieres en quedés perjudicada.

Entre els espais més rellevants destaquen el pavelló d'Administració, amb l'antiga sala d'actes Lluís Domènech i Montaner i noves sales d'actes i auditoris, la Sala Hipòstila, els túnels subterranis que connecten els pavellons, amb un quilòmetre de longitud, o l'Arxiu Històric de l'hospital. Un dels elements més innovadors és la climatització. S'han rehabilitat 35.500 metres quadrats edificats i 27.700 d'espai exterior.

Un "esforç col·lectiu"

En les seves intervencions, els representants institucionals han remarcat que la rehabilitació és fruit del treball conjunt entre administracions. En aquest context, Pastor li ha traslladat a Mas: "Seguirem col·laborant amb les institucions de Catalunya perquè d'aquesta col·laboració en sortirem beneficiats tots".

La vicepresidenta de la CE, Viviane Reding, ha remarcat que els 19 pavellons han estat restaurats gràcies a un esforç col·lectiu compartit entre Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa. "El que importa és que ho hem fet tots junts", ha ressaltat.

Pastor ha assegurat que aquesta restauració és la millor carta de presentació de Barcelona, Catalunya i Espanya.

"Seguirem col·laborant amb les institucions de Catalunya perquè d'aquesta col·laboració en sortirem beneficiats tots", ha assenyalat la ministra asseguda al costat del president Mas. Pastor ha acabat el seu discurs fent referència al compromís del govern de Rajoy "amb les institucions de Catalunya i els seus ciutadans perquè aquesta ciutat i Catalunya puguin seguir sent una referència a nivell internacional, que ja ho són, però potenciar-ho a nivell turístic i cultural".

Abans de ressaltar que aquest és un lloc "extraordinari", Trias ha agraït a Pastor l'ajuda que sempre "rebem. Sóc amic, som amics i tenim una col·laboració magnífica i quan pot fer alguna cosa per ajudar-nos sempre la tenim apunt". L'alcalde també ha agraït l'ajuda de les altres institucions. " Aquest edifici és un símbol de la voluntat del país per edificar una arquitectura pròpia i singular". El cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha ressaltat que el conjunt és "una joia arquitectònica, artística i cultural".

Mas no s'ha referit en concret a Pastor, però ha destacat que més "enllà del partit que mani, quan es creu que una cosa és important les coses es fan i s'acaben fent bé". El president de la Generalitat ha presentat l'Hospital de Sant Pau com a exemple d'un tret diferencial català: "En moltes altres ciutats els grans edificis els han fet l'Estat i aquí la societat civil. Ara les institucions han d'agafar el relleu". Mas també ha recordat que el primer hospital de la Santa Creu i de Sant Pau va néixer el 1401 i en aquella època la institució que el president representa ja existia.

A les portes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, més d'un centenar de persones han protestat. Per una banda, s'han manifestat treballadors de l'Hospital de Sant Pau i per altra treballadors de TMB.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento