1840: Joan Güell i Ferrer

La nova fàbrica produïa roba de pana, molt útil per a la població treballadora del camp i de la ciutat, i altres teixits de cotó. La nova fàbrica era moguda per la pressió del vapor d’aigua canalitzada, obtinguda per unes màquines noves que s’anomenarien, justament, màquines de vapor. El vapor era, doncs, una nova font d’energia, que havia començat a Anglaterra, i havia estat introduïda feia set anys a la fàbrica Bonaplata, que els treballadors luddites havien intentat destruir.

Joan Güell, seguint el seu pare, Pau Güell i Roig (Torredembarra, 1769-1837), havia començat a treballar en el gran comerç a Amèrica, en concret al Carib, a Santo Domingo i a Cuba. Era, doncs, un indiano. Però el seu horitzó fou la gran indústria moderna, tèxtil i metal·lúrgica, que seria el nervi d’una revolució econòmica sense gaires precedents, que ha passat a la història com a Revolució Industrial.

Güell, a més d’empresari, havia estudiat a l’Escola de Nàutica, seguí el cursos d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’Economia política de la Junta de comerç, i esdevingué un dels primers analistes dels fluxos comercials entre Catalunya i la resta del món, i, per tant un dels primers crítics de la política econòmica antiindustrial i anticatalana del govern de Madrid. Alhora, participà en eleccions, als inicis de la vida política moderna, i va contribuir a la creació de les primeres associacions d’industrials. Casat amb una genovesa, el seu hereu, Eusebi Güell i Bacigalupi el va superar. I no era fàcil.