"No vull una capsa de sabates"

Els assistents al sorteig temen que l'any electoral faci anar amb presses els promotors. «És la segona vegada que em presento» explicava Iolanda Manso, de 36 anys i mare d'un fill.

La primera vegada «em va tocar un pis de 30 metres quadrats», insuficient per a dos adults. «Era com si visquéssim en un hospital».

A Marta Lapeira, una jove administrativa de 29 anys, li sorprenia el ressò mediàtic de la convocatòria: «No entenc que guanyant 1.300 euros al mes encara no em pugui independitzar». Ahir esperava ser agraciada en dues de les promocions, «però millor poder comprar el pis» ja que «val més pagar 30 anys i tenir-lo en propietat».

Amb la moral pel terra

Viviana Seguer, de 29 anys, va admetre que buscava la seva indenpendència: «guanyo 700 euros al mes». Això l'obliga a viure amb els pares, però no dubtava en mostrar sorpresa pel muntatge. Tot plegat, referint-se al sorteig i a les protestes al carrer, «és prou desmoralitzant».

«No he fet tot això per una capasa de sabades» explicava Sofia, que assessorada per les seves amigues, deia que «els sentiments no es medeixen amb metres quadrats».

«És molt trist que això hagi de ser notícia», deia la Núria, una jove agrupada a la protesta dels V de Vivenda. «L'Ajuntament no fa res al que no hi estigui obligat, el senyor Hereu no ens fa cap favor», asseguraven. «On és Imma Mayol?», referint-se a la tecera tinent d'alcalde, es preguntaven alguns: «avui no ha vingut a fer-se la foto?».