El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat aquest dilluns que l'executiu català ja té elaborat un esborrany de codi de bones pràctiques dels alts càrrecs i que l'aprovarà en les properes setmanes. Homs ha donat la noticia en la cloenda de la I Jornada de Transparència de la Generalitat, on ha posat de manifest que l'objectiu del Govern és passar de la "mediocritat" a la "banda més alta" en compliment de principis de transparència.

De fet, aquest codi de bones pràctiques dels alts càrrecs és un dels dos indicadors de transparència de les comunitats autònomes fixats per l'organització Transparencia Internacional que l'administració catalana encara té pendent d'assolir. L'executiu català té un compromís de regeneració democràtica, i aprofundiment en la transparència, segons el seu portaveu.

Un objectiu que, al parer de Francesc Homs, va quedar explicitat en les reunions que Artur Mas va tenir amb institucions representatives del control de l'activitat pública el passat mes de febrer. L'objectiu final és, segons ha dit, pujar esglaons en el compliment de principis de transparència i passar en aquest terreny de la "mediocritat" a la "banda més alta".

Homs ha fet referència a la posada en marxa del portal de transparència de la Generalitat, que ha permès a l'administració catalana assolir el compliment de 78 dels 80 indicadors de transparència de les comunitats autònomes que fixa l'entitat Transparency International. Entre els què queden per complir hi ha l'aprovació d'un Codi Ètic dels alts càrrecs, però no estarà pendent per molt més temps, ja que, segons ha anunciat el conseller, el Govern ja té elaborat un esborrany i l'aprovarà en les properes setmanes.

Aquest codi estableix compromisos en l'actuació del personal directiu de la Generalitat i de les institucions, entitats i empreses que en depenen. I regula pràctiques relacionades amb el compromís dels alts càrrecs en el servei ciutadà, la relació d'aquests envers el Govern i l'administració, així com la seva relació amb els mitjans de comunicació, amb el món professional, amb forces polítiques i organitzacions, i també amb el Parlament i el seu paper de control de l'activitat pública.

El portaveu del Govern ha fet aquest anunci en la cloenda de la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya, on també han intervingut el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que ha analitzat el portal de transparència de la Generalitat i ha explicat el què s'inclourà en la propera actualització. A més, l'acte ha comptat amb la participació de dos experts en transparència i bona governança: Daniel Innerarity, director de l'Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, membre del consell d'administració de Transparency International.

En la seva intervenció, Innerarity ha defensat la necessitat d'una nova relació entre ètica i política, que s'ha fet més evident, segons ell, amb la crisi econòmica, política i ideològica que viu actualment la societat occidental. En aquest marc, l'expert ha parlat de la transparència com un instrument per reconquerir la confiança de la ciutadania. Segons Innerarity, la cosa pública ha de ser intel·ligible també per als ciutadans perquè això permet que es prenguin decisions correctes.

En una línia molt similar, Manuel Villoria, ha assenyalat que la desafecció i desconfiança dels ciutadans amb les institucions va en augment i que, davant això, els governs han de buscar "relegitimitzar-se". Una manera de fer-ho, segons ell, és aprofundir en la transparència. D'aquesta manera, ha dit, una administració demostra que no té res a amagar i que, si ha pres una decisió errònia, al darrere no hi ha cap interès ocult que porti a fer-ho així sinó simplement un error.

Villoria ha vinculat la transparència i la bona governança a la capacitat d'una societat o institució d'incentivar conductes positives, eficaces i equitatives en els ciutadans i els governants i, al mateix temps, desincentivar pràctiques negatives com ara la corrupció. Així, les bones pràctiques en aquest terreny fan possible fer créixer "el millor de la societat" i reduir el pitjor.