Al llarg de l'estiu s'han fet treballs per poder posar en marxa, al novembre, cinc noves línies d'autobús exprés de la xarxa ortogonal, però la instal·lació de  les parades continua. És un pas clau «per a la transformació de les línies d'autobús en una xarxa de transport», remarca el secretari executiu de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Albert Obiols.

Ara bé, els usuaris estan «expectants» per veure com es desplega aquesta segona fase de la nova xarxa de bus (NXB), «la més transcendent», doncs se suprimiran diverses línies i obligarà a part dels viatgers a realitzar transbordaments. A més, la PTP alerta que presenta dos punts crítics: les parades físiques i la freqüència. Intercanvis massa complicats o esperes excessivament llargues poden restar atractiu al bus.

De les cinc línies que es posaran en marxa al novembre amb una freqüència de pas d'entre cinc i vuit minuts, n'hi ha dues de verticals: la V3,  substituirà la línia 72 i unirà la Zona Franca amb Sarrià, i la V17, reemplaçarà la línia 28 i connectarà el Port Vell amb el Carmel. En el primer cas, els vehicles seran articulats i en el segon, estàndards.

Les altres tres seran horitzontals. En unes setmanes, Collblanc estarà unit amb La Maquinista gràcies a l'H8  (que substituirà la línia 15), i amb La Pau, a través de l'H10 (43-44). L'H16, per la seva banda, comunicarà el Paral·lel amb Diagonal Mar, substituint les línies 14, 36 i 41 amb autobusos estàndards.

L'NXB no és la única millora pel que fa al transport públic. Fa un any, la Generalitat va posar en marxa quatre línies de bus exprés per comunicar Barcelona amb l'àrea metropolitana. «Les que ja existien i estaven consolidades, com la d'Igualada, funcionen  molt bé, però la de Terrassa i Sabadell, amb un recorregut que ja cobreix Renfe, tenen una demanda mínima», afirma Obiols.

De fet, la línia a la capital de l'Anoia es va reforçar  el 12 de setembre, quan també es va reconvertir en bus exprés la línia de la vall del Tenes, que uneix Bigues i Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà de Vall i Lliçà d'Amunt, poblacions que no tenen una massa crítica que justifiqui una infraestructura ferroviària. «I té molt bona acollida», afegeix.

Per a Obiols, no es tracta tant de construir grans infraestructures molt cares, sinó de «mesures micro que reverteixen en l'usuari». Per exemple, el reforç de la xarxa de Rodalies entre Mataró i Arenys de Mar permet que els passatgers que van a Barcelona des d'aquest tram puguin viatjar asseguts.