Els mercats setmanals ambulants alerten del tancament de parades per les taxes municipals

  • El sector calcula que és el modus vivendi d'unes 80.000 famílies catalanes.
  • Adverteixen que els paradistes estan "al llindar de la fallida tècnica" i, per evitar-ho, demanen que les quotes es puguin pagar a terminis.
  • Destaquen que el 80% del poble gitano viu de la venda ambulant.
Una imatge d'un mercat ambulant setmanal a Catalunya.
Una imatge d'un mercat ambulant setmanal a Catalunya.
ACN
Una imatge d'un mercat ambulant setmanal a Catalunya.

De la crisi no se'n salva cap tipus de negoci, i els mercats setmanals, els popularment coneguts com a mercadillos, no en són una excepció. El sector calcula que unes 80.000 famílies s'hi dediquen a Catalunya i alerten que estan «al llindar de la fallida tècnica». Per evitar-ho, demanen que les taxes municipals es puguin pagar a terminis.

La Coordinadora de Marxants de Catalunya (CMC), que aplega els paradistes, explica que des de fa cinc anys les vendes han caigut en picat i que el pagament anual de les quotes per instal·lar les botigues ambulants, en canvi, s'han mantingut.

El secretari de la CMC, Cristóbal Laso, apuntava que «de promig es paguen entre 800 i 1.000 euros anuals» per ocupar l'espai públic durant quatre hores, un dia la setmana, tot i que aquestes quotes varien en funció del municipi. A tall d'exemple, a Badalona, es paguen 89,40 euros l'any per metre lineal. En aquest municipi, el mercat setmanal hi té 463 parades, un 1,7% menys que al 2007. A Barcelona, les taxes d'ocupació de la via pública van des dels 9,93 euros/m2/dia, fins els 49,66 euros/m2/dia, segons indiquen fonts municipals.

Dilluns vinent, la CMC ha convocat una concentració a la pl. Sant Jaume per protestar pel que considera «taxes abusives» i reclamar que es puguin pagar a terminis. Laso exposava que d'aquesta manera s'evitaria que les famílies tanquessin el negoci.

El representant dels paradistes reclamava «un criteri unificat», ja que cada municipi regula els seus mercadillos i no existeix un interlocutor vàlid i únic per a tots ells. En aquest sentit, tenen les esperances posades en la futura Llei del Comerç de la Generalitat, que podria regular el sector.

Un negoci familiar

La Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) alerta que «el 80% dels gitanos de Catalunya viu de la venda ambulant» i reivindicava el paper fonamental que ha desenvolupat aquest modus vivendi en «la integració exemplar» del poble gitano. El també vicepresident de la FAGIC, Cristóbal Laso, lamentava que s'obri actes d'inspeccions a «familiars que ajuden puntualment al negoci familiar».

Mostrar comentarios

Códigos Descuento