Emili Rosales «La novel·la catalana viu el seu millor moment»

Com el protagonista, de petits va jugar a un lloc similar.
Sí, vaig trepitjar les runes de la Ciutat Invisible, que cada cop ho és més.

¿Què era?

En el segle XVIII, Carles III va projectar la construcció d’una gran ciutat al Delte de l’Ebre però la construcció va quedar a mig fer.

¿Per vostè també va ser tabú parlar de les runes, com passa en la novel·la?

Era molt perillós. Tothom sabia que hi havia alguna cosa, però ningú no coneixia de què es tractava.

¿Era tan misteriós?

Més aviat era reticència a comentar-ho. En el moment que es van aturar les obres tothom va marxar, els arquitectes, els obrers...

¿I la gent dels voltants?

No eren conscients de la magnitud de l’obra. Prou tenien amb sobreviure.

Feia cinc anys que no publicava. Amb aquesta novel·la no li ha anat gens malament.

No em puc queixar. És que la meva feina m’absorbeix molt i fa que el ritme d’escriptura vagi més lent.

¿Li influeix ser editor?

No, perquè són dues coses totalment oposades. Com a escriptor he de mirar cap a dintre i com a editor he d’estar atent a tot el que passa al meu voltant.

¿Com està la narrativa catalana?

La novel·la catalana està vivint el seu millor moment per la varietat d’escriptors i temes. Cada vegada es tradueixen més llibres. El seu nivell es pot comparar amb la literatura francesa o espanyola.

¿La valorem així?

No. La societat en general no li reconeix el prestigi que es mereix.

¿Qui en té la culpa?

Tots tenim part de responsabilitat.

¿Es publica massa?

Sí, el problema és com es pot fer per editar menys.

Sobretot de cara a Sant Jordi.

Cada cop menys, però s’ha de descongestionar perquè pot arribar a patir una saturació excessiva.

BIO

Neix a Sant Carles de la Ràpita, l’any 1968. Col·laborador habitual en premsa, ha escrit cinc llibres. És editor de Planeta.