Aquesta Constitució (que ocupa una part important del recull legislatiu conegut inicialment com a Usatges de Barcelona, i més tard, com a Constitucions de Catalunya) promulgada per un comte de Barcelona, enllaça amb les idees centrals sorgides de les Assemblees de Pau i Treva, iniciades per l’abat del monestir de Ripoll i bisbe de Vic, Oliva. La Constitució catalana, millor: les Constitucions de Catalunya, car amb el pas dels segles s’amplien i es modifiquen, van orientar la vida catalana entre 1.060 i 1.713.
Fou, segons Lluís Nicolau d’Olwer, historiador i polític (ministre del govern de Madrid, per exemple, i governador del Banc d’Espanya), «la primera Constitució política de l’Europa moderna». Així, segueix Nicolau d’Olwer, «hi trobem al costat de l’element feudal, sotmès a la seva pròpia jerarquia, les terres i els homes que no són de cap senyor. Hi trobem la garantia de la seguretat personal, de la propietat i del treball.La llibertat de circulació i de comerç, la protecció al foraster, a l’home d’altra religió. La mobilització general en cas d’ésser envaït el territori». Curiosament, «la clau de volta d’aquest edifici polític (és) el poder públic al qual son atribuïts els camins i les carreteres, per a garantir-ne l’ús públic, i el cim de les muntanyes, per a bastir-ne les defenses».
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios