1060: La primera Constitució de l’Europa Moderna

El comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van promulgar, vers 1.060, un text constitucional per al Comtat de Barcelona (que després s’aplicaria a tot Catalunya) que tenia com a objectiu estructurar la vida política de la societat catalana.
Fou, segons Lluís Nicolau d’Olwer, historiador i polític (ministre del govern de Madrid, per exemple, i governador del Banc d’Espanya), «la primera Constitució política de l’Europa moderna». Així, segueix Nicolau d’Olwer, «hi trobem al costat de l’element feudal, sotmès a la seva pròpia jerarquia, les terres i els homes que no són de cap senyor. Hi trobem la garantia de la seguretat personal, de la propietat i del treball.La llibertat de circulació i de comerç, la protecció al foraster, a l’home d’altra religió. La mobilització general en cas d’ésser envaït el territori». Curiosament, «la clau de volta d’aquest edifici polític (és) el poder públic al qual son atribuïts els camins i les carreteres, per a garantir-ne l’ús públic, i el cim de les muntanyes, per a bastir-ne les defenses».

Aquesta Constitució (que ocupa una part important del recull legislatiu conegut inicialment com a Usatges de Barcelona, i més tard, com a Constitucions de Catalunya) promulgada per un comte de Barcelona, enllaça amb les idees centrals sorgides de les Assemblees de Pau i Treva, iniciades per l’abat del monestir de Ripoll i bisbe de Vic, Oliva. La Constitució catalana, millor: les Constitucions de Catalunya, car amb el pas dels segles s’amplien i es modifiquen, van orientar la vida catalana entre 1.060 i 1.713.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento